Page 213 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Carmen Agulló Vives
casa ya que estás tan vinculada a tus padres». A casa, tant els meus pares com jo agraírem l’oferta, però, després d’aprovar unes oposicions tan dures i amb tant d’esforç, no podia deixar de seguir el meu destí i este s’anomenava Còrdova... Si haguera pres una altra decisió potser el Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora seguiria funcionant en el segle XXI. De fet, es clausurà no molt després de 1958. Ignore la data exacta.
El Col·legi estava constituït per unes dependències adequades, una comunitat formada per docents i discents, un pla d’estudis en acció. Fins a cinc seus diferents va tindre el Col·legi, edificis que hui han desaparegut totalment..., cinc edificis pels quals vaig estar transitant des de 1941 fins al 1958, ja com alumna, ja com a professora. El primer edifici estava en l’anomenada Casa de Gómez, on abans havia funcionat un institut d’ensenyament mitjà, fundat per la República i suprimit després de la guerra. Per això, des del principi, al nostre col·legi se l’anomenava «l’Institut». Hi vaig estar només el primer curs. El segon, com que el Col·legi havia de dividir-se en dos seccions, femenina i masculina, les xiques passàrem, per poc temps, al número 10 del carrer Pont dels Ortissos... Més tard la meua família viuria en esta mateixa casa. D’ací, la secció de xiques del Col·legi passà a un gran casalot situat enfront del mercat, en una plaça que donava al carrer Major de la Vila; en la planta baixa de l’edifici estava instal·lat el Registre Civil, i el Col·legi, en la planta principal. La secció masculina havia passat de la Casa de Gómez a un edifici situat enfront de Santa Maria, esta fou la seu principal del Col·legi. El cinqué edifici va sorgir per trasllat de la seu del mercat a un altre de la Corredora, enfront del cinema Coliseum. Com alumna vaig estar en la Casa de Gómez, l’edifici d’enfront del mercat i el d’enfront de Santa Maria; com a professora vaig estar en l’edifici de la seu central i el de la Corredora.
Cap d’estos edificis no es va construir perquè fóra centre escolar; es tractava de cases grans adaptades amb imaginació i bona voluntat..., plenes de pupitres bipersonals, de seient abatible. Ai! Les aules dels mosquits en el col·legi femení del mercat, l’incòmode edifici de la Corredora, el vetust i entranyable edifici del Col·legi enfront de Santa Maria.
[El 9 de març de 1994 i en La Verdad, Carmen Agulló escriu in memoriam una tribuna titulada «A doña Teresa Vega», hi descriu la professora:] «documentada y era amable, activa, justa, paciente, incansable, enamorada de su profesión hasta la muerte..., doña Mariate y los teatros, qué tiempos tan felices. Asombro ante los figurines diseñados por su hermana Mercedes —aquello venía de Madrid, entonces ciudad lejanísima...— para la puesta en escena de los romances medievales..., comedia de Pemán y auto de
213