Page 130 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Tornà a introduir-se l’ensenyament de la religió i s’afegiren assignatures amb una forta càrrega ideològica: totalitarisme polític, patriotisme, enyor imperial que entroncava en el segle XVI, etc. És suficient llegir el nom de moltes de les assignatures; el contingut dels llibres de text no fa més que confirmar l’afirmació anterior. Tot plegat esborrona el pensament lliure, i venta el principi institucionista reiterat per Giner de los Ríos: «neutralidad rigurosa [a l’aula] en todo aquello que divide y apasiona al hombre».
Així mateix, en comparar el pla de 1934 i el de 1938 s’evidencia el gran impuls que rep la formació clàssica i humanística.10 Un humanisme mal entés, el de l’Espanya Imperial.11
Durant la República, l’educació dels ciutadans es fixà com una responsabilitat de l’Estat; ara, en la dictadura, l’Església catòlica en particular i la iniciativa privada en general recuperen un protagonisme com mai no havien tingut. Aquesta Llei declara explícitament que es pretenia «estimular la iniciativa privada en la creación de Centros de Enseñanza». Com a conseqüència de «la privatización de este nivel de enseñanza surge su clasismo».12 No tothom podia pagar-se els estudis de segona ensenyança; tornà l’elitisme, característica tradicional en l’origen d’aquest nivell educatiu: batxillerat universitari «para las clases directoras» i «profesiones liberales», deia la Llei de 1938.
Com analogia d’aquests plans, els de 1934 i 1938, cal esmentar el caràcter cíclic, que es manté. En l’apartat segon de l’article preliminar de la Llei es disposa que es farà una «Aplicación del carácter cíclico docente para conservar la continuidad sustancial en la progresión de los conocimientos». És clar que els nous legisladors no gosaren esmentar els autors d’aquestes idees, precisament aquells que havien elevat a la categoria d’enemics a perseguir. Es manté també el nombre de cursos, set, i la no-diferenciació en els últims anys entre un batxillerat literari i un batxillerat científic. Ara, a més, aquesta organització acadèmica estava amarada d’«espíritu nacional» i subjectada als principis del «Dogma y de la Moral católica», que ultrapassaven l’àmbit estricte de la formació religiosa: oració a l’inici i final, cada dia; mes de Maria, dia del Papa, primeres comunions, pertànyer a associacions religioses, compliment pasqual, etc. A més, promulgació d’una complexa legislació que prohibia la coeducació i, estretament relacionat,
10. Juan Antonio Lorenzo Vicente, «La enseñanza media en España (1938-1953): El modelo establecido en la ley de 20 de septiembre de 1938 y la alternativa del anteproyecto de 1947», Hist. Educ., 17, 1998, p. 71-88.
11. Antonio Viñao Frago (2004), Ibídem, p. 65.
12. Juan Antonio Lorenzo Vicente, La enseñanza media en la España franquista (1936-1975), Editorial Complutense, Madrid, 2003, p. 77.
130