Page 160 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
expuestas– ha tenido que hacer frente a dos hechos que muy bien pueden calificarse de adversidades». Les dos adversitats a què es refereix Carmen Sainz són, d’una banda, l’aplicació de la Reglamentació nacional de treball en l’ensenyament no Estatal, dictada pel Ministeri de Treball,8 que implicava un augment del sou del professorat i, de l’altra, que havia sotragat l’economia del centre «una amplia reparación del ya muy gastado material escolar que se ha hecho durante el verano».9 Arran d’aquests dos canvis, la directora es va dirigir mitjançant una nota a tots els pares dels alumnes, per a informar-los que el Col·legi es veia obligat a augmentar la quota mensual dels estudiants.
Figura 9. El Reglament dictat pel Ministeri de Treball obligava a augmentar el sou dels professors dels col·legis privats. La directora es dirigí a tots els pares explicant l’augment de la mensualitat del Col·legi. (Cortesia del Museu etnològic de Puçol.)
Els edificis ocupats pel Col·legi van ser qualificats per la directora de «viejos, feos y pequeños» en una memòria del curs 1948-49, quan es creà la il·lusió d’alçar un edifici en exclusiva per a allotjar el Col·legi. Carmen Sainz deixà constància en una memòria del que semblava aleshores imminent, i no calia fer reformes en les cases que ocupava el Col·legi, «en espera, como
8. BOE, núm. 332, 28/11/1950, p. 5519-5520.
9. Memòria de 1950-51, EM, 232/6, p. 4., AHUV.
160