Page 166 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
altres capítols. Ens atrevim a afirmar que aquest episodi marca l’inici de la mort del Col·legi, tot i que l’existència s’allargaria encara durant més d’una década. Arran d’aquest fracàs, s’albira el desencís en les fundadores del Col·legi.
El 1963, Carmen Sainz, la directora, tenia 58 anys, compatibilitzava des de feia uns anys el seu càrrec i les classes en el Col·legi amb altres activitats professionals a l’Institut d’Alacant. A Elx estava el temps que estrictament li exigia l’organització i el treball del Col·legi. L’intent de transferir la Direcció del centre a una persona més jove data de 1958, quan l’antiga alumna Carmen Agulló Vives16 rebé l’oferiment de fer-se càrrec del Col·legi. Aquesta no ho va acceptar, ja que tenia orientada la seua carrera professional per uns camins que l’apartarien d’Elx.
Des dels inicis, el Col·legi havia comptat amb una subvenció de l’Ajuntament.17 La directora, amb data de març de 1960, demana que, si és possible, s’augmente la subvenció d’anys anteriors, «si el presupuesto municipal lo permite, fuese aumentada».18 Aquest any, però, tot i que la Comissió d’Educació féu un informe favorable perquè almenys se li concedira una subvenció de 7.500 pessetes, l’Ajuntament, «con el informe de Hacienda, acuerda desestimar dicha petición». Per primera vegada la corporació local, sent-ne alcalde José Ferrández Cruz, desestimà la petició d’ajuda anual sol·licitada per la directora. Aquesta resolució la rebé Carmen Sainz a l’agost del mateix any, deu dies abans de començar el curs. No obstant la negativa de l’Ajuntament a participar en el manteniment del Col·legi, aquest continuà.
Però sense subvencions, sense alumnes i amb un edifici molt deteriorat, al maig de 1961 la directora envià un ultimàtum a l’alcalde de la ciutat,19
Desde noviembre de 1939 el Colegio de “La Asunción de Nuestra Señora” ha puesto todo su esfuerzo y voluntad para impartir en Elche las enseñanzas del Bachillerato con eficacia docente y con la misma comodidad material para la población escolar que si hubiera continuado su existencia en la ciudad el Instituto Nacional de Segunda Enseñanza que en ella había. Durante este período de más de veinte años el trabajo ha sido duro y nada remunerador en el orden económico.
También es cierto que hay empresas que montan la enseñanza como negocio y que, efectivamente, les resulta muy remunerador [...] no es el caso del Colegio la Asunción.
Su experiencia de las dificultades pretéritas y su conocimiento de las presentes y futuras, le obligan –con gran sentimiento, es verdad– a dar por
16. Vegeu l’entrevista corresponent de la segona part del llibre. 17. Vegeu el capítol «De les finances del Col·legi».
18. Sign. 589/13, AHME.
19. Sign. 601/6, AHME.
166