Page 273 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)
P. 273
Salvador López Quiles
fugar-se de classe; les primeres converses amb les xiquetes..., les primeres entremaliadures, ja no de xiquet, sinó d’adolescent. Van constituir els inicis de l’adolescència. Començar a descobrir que hi ha més coses.
L’ensenyament el recorde més de colze que de discórrer... No recorde que cantàrem cançons com Cara al sol en el Col·legi, i de religió només en la classe corresponent. Després en el jesuïtes sí, anàvem tots els dies a missa, és clar, estàvem en una institució religiosa.
En aquella època, jo era molt amic d’Andrés Serrano, el fill del de les farines, i ell estava en els jesuïtes d’Oriola, com els fills dels propietaris de la fàbrica de Ripoll. Després de la guerra i a principi dels anys quaranta, mon pare va ser soci de Serrano, el Torrero, tenien una societat de cereals. Per amistat, quan mon pare em digué si volia anar-me’n amb Andrés, vaig dir que sí.
El Juan López que donà francés en el Col·legi l’Assumpció no era família meua. Un germà de mon pare s’anomenava Francisco López Santo, no Santos. No sabia que formara part de la primera Gestora municipal durant el franquisme. Sí que sé que el meu oncle, en temps de guerra, es va escapar de Madrid i va venir a Elx caminant, el que ocorregué després de la guerra ja no ho sé. Francisco, nascut el 1904, era major que mon pare, que era deu anys més jove. Durant la guerra, mon pare estava fent la mili a Melilla i la visqué de lluny. Francisco és fàcil que estiguera en la primera Gestora per una raó: a dos germans d’ell els mataren durant la Guerra Civil, i és fàcil que, per ideologia, perquè són de dretes evidentment, que sí que estiguera en la primera gestora, jo no ho sabia fins ara que m’ho dius (Francisco López Santo formà part de la primera Comissió Gestora Provisional de l’Ajuntament d’Elx durant el franquisme, que donà el vistiplau per a obrir el Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora).1
Mon pare anava a Orà a comprar cigrons, a casa d’un d’Elx, que hi havia marxat feia més de cinquanta anys. Aquí va conéixer ma mare, que era filla de la família il·licitana instal·lada a Orà.
En entrar en l’edifici del Col·legi, el primer que tenies a l’esquerra era una aula, allargada, que donava al carrer Uberna (José Revenga ara), eixa era la sala d’estudis, on estava de cap d’estudis Sixto Marco. Esta aula tenia una doble funció: aula i sala d’estudis (Salvador agafa un full de paper i fa un esbós de la distribució de les estances de l’edifici). A l’esquerra de l’edifici estava Santa Maria, i a la dreta, la casa palau dels Serrano. Del vestíbul de l’entrada arrancava una escala ampla que portava a la planta ocupada per les aules, la primera «la sala de los pájaros», que he comentat.
1. Acta municipal de 6 d’abril de 1939, sign. a/244, AHME.
273
