Page 31 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

1. L’autorització del Col·legi l’Assumpció
de tindre les titulacions que exigia la llei —prou laxa, si més no al principi—, havien d’estar autoritzats per la Comissió Depuradora.34 Aviat, però, l’administració evidencià una incompatibilitat en l’activitat de María Pascual: no podia exercir de professora de Literatura en l’Institut d’Alacant i desplegar la funció de directora d’un col·legi a Elx, per això es va exigir: «Que sustituya a los profesores Doña María Pascual Ferrández y doña Felisa Lillo Faera toda vez que figuran como encargados de curso en localidades distantes a las que radica el colegio, en el plazo de un año».35 A l’abril del 1940 ja actuà de directora del Col·legi Carmen Sainz Ayllón, tot i que al maig de 1941 encara no s’havia resolt formalment l’expedient del canvi, perquè aquesta s’adreça al rector de la Universitat de València i li pregunta que «nos sea comunicado el estado del expediente incoado por Doña María Pascual Ferrández, Propietaria y Directora que fué de este Colegio, reconocido por Orden de 15 de marzo de 1940, para el traspaso de la propiedad y dirección del mismo a Doña María del Carmen Sainz Ayllón».36
Recuperem els noms del principi d’aquest capítol. La madrilenya María del Carmen Sainz Ayllón, professora de Llatí del Col·legi de l’Assumpció, rebé de l’Ajuntament d’Elx i de la Comissió Depuradora d’Alacant l’aprovació per a assumir la direcció del Col·legi amb el professorat corresponent.37 No hem trobat cap vincle d’aquesta professora de Llatí amb Investigación Científica Española.38 L’explicació més versemblant que trobem per a justificar per què Carmen Sainz ve a Elx és la següent: donar la importància que cal als vincles de coneixement i amistat entre María Pascual i Carmen Sainz, i entre aquesta, Virgilio Colchero i José Pascual amb el ministre Ibáñez Martín.
Caldria afegir-hi que Carmen Sainz, tot i haver aprovat en els cursos d’estiu de 1933 el nomenament de professora de segona ensenyança, temia que, si demanava la incorporació com a funcionària, la Comissió Depuradora obriria una investigació exhaustiva i eixiria a la llum que havia estat en el bàndol republicà, que el seu marit, ja mort, era simpatitzant dels socialistes, etc.; tot amb unes conseqüències difícils de predir en aquell moment. Aquest comentari ens l’ha proporcionat el seu fill, José Virgilio Colchero, el qual recorda que «mi madre tenia mucho miedo» i «creo que Ibáñez Martín les
34. Informe del 25 de febrer de 1940, EM, 253/7 p. 60, AHUV.
35. Escrit de la Direcció General d’Ensenyament Mitjà i Superior al rector de la Universitat de València de 15 de març de 1940, EM, 253/7 p. 51, AHUV.
36. EM, 253/7 p 53, AHUV.
37. EM, 253/7 p. 101, AHUV.
38. José Virgilio Colchero Sainz aporta el testimoni que mai no havia escoltat parlar a sa mare d’aquesta institució, i sí que havia viscut l’estreta amistat entre sa mare i María Pascual.
31