Page 320 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
l’institut, cap d’ells era del Col·legi. Això sí, després mon pare em recompensava amb un menjar pantagruèlic, on podia demanar llagosta..., o el que em donara la gana (riu). A Alacant només anava a la modista i a examinar-me, li vaig agafar una tírria a la ciutat que no la podia vore.
M. -Féiem una revàlida en acabar quart i una altra al final de sisé curs. A continuació teníem el PREU, que el cursàrem en el Col·legi l’Assumpció, acabat el qual, aquells que volien fer estudis superiors havien de passar un examen davant d’un tribunal format a la universitat. En el nostre cas havíem de fer-lo, l’examen, a la Universitat de València, però, en aquella època, pel cost del transport o la raó que fóra, sempre es buscava un pretext per a acabar examinant-se a la Universitat de Múrcia. En realitat es feia l’engany de demostrar que tots estàvem domiciliats a Múrcia, tot el món tenia una tia que vivia en el carrer no sé com... (riu).
E. -El PREU era un curs monogràfic. Per exemple, recorde que, en el cas de la Física i Química, el tema era: «La física y la química del automóvil»; en Llengua i Literatura teníem: «La vida es sueño de Calderón de la Barca»; en Francés: «El enfermo imaginario de Molière», etc. Els exàmens de la universitat tractarien d’estos temes monogràfics estudiats al PREU en el Col·legi. Però, encara que era monogràfic, podia ser molt ampli el que et preguntaren... Recorde que, en el cas de l’automòbil, ens van eixir unes adiabàtiques i no sé què més, que no ho havíem vist mai de la vida (riu). En aquells temps s’editaven uns problemes que podien eixir en els exàmens de la universitat. Després, podia eixir algun d’estos problemes o..., no res. Els temes monogràfics del PREU canviaven d’un curs per a l’altre. El PREU va durar molt poc, després vingué el COU.
M. -A les set del matí tots els que anàvem d’Elx a examinar-nos a Múrcia, preníem el «Granaíno», per a estar a les nou davant del tribunal examinador. En l’examen de la universitat, després de fer el PREU monogràfic, recorde que ens va tocar en Història: «Portugal y Oliveira Salazar». Estos exàmens eren escrits. L’examen de Matemàtiques era escrit també, però, després havies de resoldre el problema a la pissarra..., així comprovaria el professor si l’havies resolt o te l’havies copiat, supose (riu). El problema que em posaren a mi, que crec que és el que em salvà, va ser de màxims i mínims: «Un agricultor tiene un terreno de tantas hectáreas, áreas y centiáreas... Calcula cuantos metros de valla tiene que comprar...».
320