Page 327 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Encarnación Ruiz, Mariano Vives
E. -...les Jesuïtines a Elx. I, sobretot, Alacant, amb els Maristes, els Jesuïtes. Molta de la gent d’Elx, que volia estudiar, i podia, anava a Alacant.
M. -...i començà l’Institut de l’Assumpció, la primera ubicació del qual va ser una antiga fàbrica del Parc Esportiu...
E. -...gratuït total, a diferència del Col·legi. Durant els primers anys de l’Institut, jo vaig ser professora de l’Institut. Potser tancaren també el Col·legi per la falta de titulació d’alguns professors. Supose que seria molt car mantenir tot un claustre de professors llicenciats. Quan nosaltres estudiàvem segur que tenien el mínim de llicenciats que exigia la llei, Tomàs Martínez Blasco, el seu germà, mon pare..., però, no eren tots llicenciats; hi havia, sobretot, molts que eren mestres.
M. -L’edifici de la Corredora estava més nou, però el de Santa Maria... Nosaltres en aquella època no ens preocupàvem si feia calor o fred. No passava res.
E. -L’aspecte que recorde de l’edifici del Col·legi del costat de Santa Maria era el que presentava tot en aquella època: vell, un edifici vell. Però, comparat amb l’edifici de l’Institut d’Alacant, on m’examinava lliure, este potser feia tanta pena o més que el del Col·legi.
M. -En l’associació d’antics alumnes del Col·legi, de la qual sóc secretari, hem coincidit a dir que el pas pel Col·legi fou agradable..., també és cert que les circumstàncies eren distintes a les d’ara. Era tot més homogeni. Ens ha deixat, en fi, un sabor agradable. L’associació sol reunir-se de tant en tant, convoca concursos de pintura, organitza conferències... El pròxim estiu farem un dinar a Santa Pola. Els que formen part de l’associació són, sobretot, els alumnes que es diferencien en uns tres anys de la nostra promoció, i la nostra, és clar. L’associació té un centenar de socis.
E. -Estàvem dispersos i al final s’ha aconseguit fer un nucli d’antics alumnes, d’uns vint o trenta que ens reunim periòdicament.
M. -Tenim un amic de promoció que se’n recorda, de tots els companys; cada volta que me’l creue pel carrer fa un repàs de tots ells (riu).
327