Page 331 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Manuel Ruiz de Lope Fluxá
ciències i dos de lletres. Estos nou férem els dos cursos de cinqué i sisé i passàrem a l’institut a cursar PREU. En aquell temps, no hi havia molta gent estudiant, com es pot comprovar.
En l’edifici de Santa Maria no hi havia més que xics, en cap curs hi havia xiques. Les dones estaven en la part del Col·legi de la Corredora, una casa que estava entre les Quatre Esquines i la Glorieta. Quan entràrem en PREU, en l’institut, ja era mixte, els xics i les xiques estàvem junts en el mateix grup.
No recorde cap problema de disciplina quan estava en el Col·legi. Potser era conseqüència de ser pocs alumnes. Crec que la relació entre el professor i els alumnes era bona. Pel nombre, era quasi impossible tindre mala relació. Recorde proximitat amb el professorat però, en aquella època, des del respecte. Quan entrava el professor a l’aula, calia posar-se en peus i si el professor deia que callàrem, tothom callava. Hi havia respecte.
Allí, en el Col·legi, no hi havia ideologia. No recorde que en cap assignatura es fera propaganda ideològica; ni tampoc que des de la Direcció s’intentara orientar ideològicament els estudiants.
Fora de classe teníem molts jocs per a practicar, per descomptat el futbol, però també jugàvem a la pareteta, al guà, la trompa..., els jocs eren sempre els mateixos, però en cada època n’estaven de moda uns. També jugàvem al marro: dos estaven junts i inclinats, com si estigueren preparats per a pujar a algú, esta parella tenia un altre que s’anomenava el vigilant; un xic que participara en el joc havia d’arribar als dos primers i pujar dalt d’ells, abans que no l’agafara el vigilant, si este l’agafava, s’havia d’inclinar perquè pujaren damunt d’ell. Un altre joc era la bombeta, es pintava un cercle on es col·locava ajupit un que participara en el joc, un altre saltava i havia de caure dins del cercle, després un altre, fins que algú ja acabava per caure fora.
No conserve cap llibre de la meua època de batxillerat. Em sona haver tingut alguna foto dels últims cursos, però no sé per on pot estar.
L’edifici del Col·legi era antic. En aquella època no hi havia per a moltes meravelles. Mentre vaig estar estudiant no recorde que es feren obres en l’habitatge. Tampoc no érem multituds les que estudiàvem en el Col·legi, potser cent persones més o menys.
Fora de les lectures obligatòries del Col·legi, els llibres de text, no recorde que en practicàrem d’altres, de lectures. No recorde haver anat a la Biblioteca Municipal a demanar llibres en préstec, ni que formara part de la conversa de companys de classe.
En el Col·legi ens examinàvem de les assignatures corresponents cada any. En acabar quart férem un examen de revàlida en l’Institut
331