Page 45 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

2. Els locals del Col·legi
Las clases son muy espaciosas, bien acondicionadas y la construcción del edificio es buena; un solo inconveniente podría ponérsele –aparte un elevado alquiler–: es su situación demasiado céntrica, en la calle principal de la población, a 50 m de un paseo y 150 m del Ayuntamiento [...] sería preferible con mucho, un emplazamiento más alejado de vida urbana y más cercano a los palmerales. Pero no ha sido posible hallarlo.
Només hem trobat referència a un únic intent de dotar el Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’un edifici propi. A final de 1946, Alberto Asencio Gonzálvez comprà l’hort del Xocolater i dos anys després, al març, sol·licità de l’Ajuntament llicència per a la «construcción en el huerto de su propiedad, titulado del ‛Chocolater’, de un edificio destinado a albergar al Colegio de Enseñanza Media La Asunción de Nuestra Señora».24 L’autorització, però, la condicionà la corporació local a poder decidir sobre la destinació futura de l’edifici, en el supòsit que deixara d’albergar el Col·legi i, també, que, en cas de vendre’s l’edifici, l’Ajuntament tindria prioritat a adquirir-lo i seria pel preu de cost d’aquest. El propietari de l’hort contestà que no estava d’acord amb aquestes condicions i, a més, retrucà amb una oferta nova:
Como quiera que el único móvil que ha guiado al que suscribe ha sido el de cooperar al engrandecimiento de su ciudad natal, estaría también dispuesto a ceder gratuitamente a ese Excemo. Ayuntamiento el terreno necesario en el huerto de su propiedad denominado del ’Chocolater’, si esa Excma. Corporación construyera por su cuenta el referido edificio con destino a dicho centro docente, proposición que mantiene durante un plazo de ocho días y que, de ser aceptada, debería ser puesta en práctica inmediatamente.
El resultat ja el coneixem: no es va construir cap edifici a l’hort del Xocolater per al Col·legi l’Assumpció, ni tampoc en cap altre lloc. A l’agost del mateix any, Alberto Asencio havia renunciat a la proposta inicial i havia passat a sol·licitar permís per a construir una capella dins de l’hort.25 Encara més, just al juliol de 1951, Alberto Asencio escriu a Eugeni d’Ors i l’informa que «Tengo completamente terminada la casa del huerto y en ella podría Vd. con toda comodidad pasar esos días de las solemnidades ilicitanas».26 Així, doncs, el solar de l’hort del Xocolater va ser ocupat per una casa particular, l’actual.27
24. Sign. 290/30, AHME.
25. Sign. 303/92, AHME.
26. Josep Maria Asencio Verdú i Joan Castaño Garcia (eds.), Josep Maria Asencio Verdú, Alberto Asencio Gonzálvez i la Festa d’Elx. Epistolari (1935-1970), Patronat Nacional del Misteri d’Elx, Elx, 2004. p. 323- 324.
27. A l’abril de 1957, la Caja de Ahorros del Sureste adquirí l’hort del Xocolater. P. Falcó, 1999, Elche
45