Page 54 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
docente».2 Com a resultat de les actuacions de les comissions depuradores, al voltant d’un 38% dels expedients oberts al professorat de segona ensenyança foren sancionats.3 Així, doncs, almenys durant la primera dècada del franquisme un nombre important del professorat fou apartat de la seua plaça.
Al tancament dels instituts creats durant la República seguí, el mateix any 1939, l’aprovació de diverses sol·licituds de creació de «establecimientos privados de enseñanza media».4 Per als establiments particulars, la nova legislació fixava que, en el claustre, havien de tindre un professor titulat per a «cada un de los grupos de disciplinas fundamentales», i tots aquests, llevat del professorat d’idiomes, havien de ser llicenciats o doctors de les disciplines corresponents o enginyers. La llei donava a entendre que aquesta mesura tenia caràcter de mínims i, per tant, era provisional, «una reglamentación ulterior fijará las modalidades y el plazo, mediante las cuales la Enseñanza Media privada modificará y mejorará en este sentido, su cuadro de Profesores hasta conseguir la equivalencia con la Enseñanza oficial».
Aquesta permissivitat, almenys en el cas del Col·legi l’Assumpció, sembla que s’estengué fins al curs 1944-45, quan la Direcció General d’Ensenyament Mitjà demanà un informe als col·legis privats. Aquest informe havia de tindre un punt en el qual es fera referència al «Personal docente: promedio de horas diarias de trabajo contratadas con los Licenciados y demás personal auxiliar».5
La resposta que donà la directora l’octubre de 19456 resumeix la història del claustre del Col·legi dels cinc primers anys de l’existència d’aquest. Per al reconeixement legal del Col·legi l’exigència es rebaixà a només quatre llicenciats, però Carmen Sainz digué que «dos de ellos fueron nombrados encargados de curso en Institutos Nacionales, de manera que durante el curso de 1939-40 actuaron solamente dos licenciados, uno de Letras y otro de Ciencias». Aquests llicenciats eren, és clar, Carmen Sainz Ayllón, professora de Llatí, i Gonzalo Allo Gundín, professor de Matemàtiques. Per al curs següent s’hi incorporà una llicenciada més, i només una, la professora de Geografia i Història María Teresa Vega Martín. Durant el curs 1941-42 s’hi afegí una llicenciada en lletres, Luz Cano Carrión i un llicenciat en ciències, Joaquín Vidal Úbeda. Per al curs següent a tots
2. Juan A. Lorenzo Vicente, La Enseñanza Media en la España Franquista (1936-1943), Editorial Complutense, Madrid, 2003, p. 66.
3. Olegario Negrín Fajardo, «Los expedientes de depuración de los profesores de Institutos de Segunda enseñanza resueltos por el Ministerio de Educación Nacional (1937-1943)», Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea, número 7 (2007), p. 444-457.
4. Vegeu, per exemple, el BOP d’Alacant del 16/08/1939 i l’11/09/1939. 5. BOE, núm. 267, 23/09/1944, p. 7049.
6. EM, 220/6, AHUV.
54