Page 61 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

4. L’alumnat. Aproximació a l’origen familiar
A partir de 1939, els joves d’Elx que volien cursar el batxillerat havien de tindre els recursos econòmics suficients per a poder pagar-se els estudis: havia deixat de ser gratuït. Els únics instituts que no havien sigut clausurats estaven fora de la ciutat, per exemple, a Alacant, Alcoi o Múrcia hi eren els més propers. El col·legi de Sant Doménec d’Oriola, sorgit després de tancar l’institut d’aquesta ciutat, estava ara en mans privades, el dirigien els jesuïtes. A tot l’Estat espanyol es produí un gran descens en la matriculació oficial en segona ensenyança, i un augment en centres privats. Si el 1933-34 el 38,6% era alumnat oficial, una dècada després havia caigut a la meitat.1
Durant el curs de 1932-33, l’Institut de Segona Ensenyança d’Elx tenia 198 alumnes amb matrícula oficial.2 Durant el curs 1953-54, és a dir, vint-i-un anys després, el Col·legi l’Assumpció va assolir el nombre màxim d’estudiants inscrits, 232. Si estudiar en un col·legi de la mateixa ciutat no estava a l’abast de la majoria de famílies, encara menys ho era desplaçar-se o inscriure’s en un internat d’altra població.
Les gràfiques i les taules que mostrem a continuació evidencien l’evolució de la matrícula del Col·legi l’Assumpció durant tota la vida d’aquest.
1. Antonio Viñao Frago, «Del bachillerato de élite a la educación secundaria para todos (España, siglo XX)», en Guillermo Vicente y Guerrero (coord. y ed.), Historia de la Enseñanza Media en Aragón, Saragossa, Institución «Fernando el Católico», 2011, p. 449-472.
2. Vicent F. Soler Selva, Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939), Institut Juan Gil- Albert, Alacant, 2011, p. 128.
61