Page 65 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

4. L’alumnat. Aproximació a l’origen familiar
El nombre d’aprovats, si tenim en compte totes les convocatòries, va estar entre el 97% del total de xics presentats i el 95% de les xiques; fins i tot, hi ha diverses convocatòries en què no hi hagué cap alumne qualificat no apte en aquest examen. Es desprén que l’examen d’ingrés no va suposar cap barrera per a estudiar el batxillerat en el Col·legi l’Assumpció.
En comparar el nombre d’alumnes que superà l’examen d’ingrés en el Col·legi l’Assumpció amb els matriculats en primer curs en aquest centre, trobem el percentatge d’estudiants que marxava a iniciar el batxillerat en altre col·legi o estudiava lliure per a examinar-se en un institut. Són una excepció els casos d’estudiants que han fet l’ingrés en un col·legi o institut de fora d’Elx i s’han matriculat després, en primer, en el Col·legi l’Assumpció. El 80,5% del xics que aprovaren l’ingrés en el Col·legi l’Assumpció s’hi matricularen en primer curs; en el cas de les xiques el percentatge és menor, només del 76,6% de totes les declarades aptes en la prova d’ingrés es quedarien en el Col·legi, matriculades en primer.
La diferència entre les alumnes que fan l’ingrés al Col·legi i continuen en primer curs en aquest centre encara és major quan ja tenen la possibilitat d’iniciar estudis en un altre lloc a Elx. Durant el curs 1956-57 i els dos següents, el 30% no continuà en el Col·legi i, molt en particular, durant el curs 1958-59, el 61,5%, després d’aprovar l’examen d’ingrés, no es matriculà en primer any de batxillerat en el Col·legi l’Assumpció.
L’anàlisi de la gràfica següent encara ens permet fer una altra aproximació a les oscil·lacions que experimentà la matriculació en el Col·legi l’Assumpció. Intentarem explicar, si més no, els canvis sobtats en el nombre total d’alumnes que ha estudiat en aquest centre.
El primer que destaca és que el nombre de xiques matriculades sempre ha estat menor que el de xics. Durant els primers quatre cursos del batxillerat, el percentatge de xics que ha tingut cada curs respecte del total ha sigut del 64%, amb desviacions de mig punt d’un curs a l’altre. Al contrari, en passar a considerar el nombre d’alumnes que cursen els últims anys del batxillerat, trobem que, en cinqué i sisé, per exemple, els xics representen el 74,5% del total de xics i xiques. Una de les explicacions més evidents està en el fet que moltes xiques es preparaven per a ingressar en l’Escola Normal i fer estudis de Magisteri; altres senzillament abandonaven els estudis perquè la societat del moment estava més per a orientar la dona com a mantenidora de la llar que no per a obrir-li el camí cap a la universitat: «los varones mediante la educación desarrollarán sus capacidades intelectuales y se formarán para dominar y transformar el mundo, las mujeres perfeccionarán las sentimentales encaminadas a formarlas en su papel de futuras madres y
65