Page 144 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

dèficit molt gran de biblioteques.12 La situació d’aculturització de la població fou producte intencionat dels governs liberal i conservador anteriors a l’arri- bada de la Segona República. Elx, amb 38.000 habitants, constitueix un exem- ple: fins al període republicà només podem referir biblioteques privades, cap cas de vertadera biblioteca pública. L’escàs entusiasme dels administradors locals13 que posaren en dotar la ciutat d’una biblioteca contrasta amb els es- forços fets pel Cercle Obrer i el Cercle Republicà Radical Socialista que, des de la fundació es proveïren de sengles biblioteques i, en determinat moment funcionaren com a públiques.14
La Segona República està associada a molts intents de canvi de la realitat social espanyola, i, sens dubte, un d’aquests és el cultural. S’ha palesat aquest propòsit en fer referència a la creació de centres d’ensenyament i campanyes d’alfabetització. Una altra iniciativa que sobresurt per la importància que se li atorga des del punt de vista institucional és la nova concepció del llibre i de les biblioteques.
Només entrar, el primer Govern republicà dictarà un seguit de decrets que anuncien, i concreten, aquests canvis. Un mes després de proclamar-se la Re- pública es creà el Patronat de Missions Pedagògiques,15 l’objectiu prioritari del qual era obrir biblioteques públiques, per a «difundir la cultura general, la moderna orientación docente y la educación ciudadana». Tan sols els dos primers anys es crearan vora 2.500 biblioteques.
A l’estiu del mateix any,16 es decretà que calia obrir a cada escola de primà- ria una biblioteca per als xiquets i xiquetes, però també a disposició de l’adult, «estas bibliotecas serán públicas». El mateix mes es creen les seccions circu- lants de les biblioteques,17 totes les biblioteques que depenien del Ministeri d’Instrucció Pública havien de tenir un lot de llibres escollits per fer-los circu- lar, als instituts també. Així es feia possible apropar el llibre a llocs apartats de la geografia espanyola i contribuir a la campanya d’alfabetització.
12. Una dada que evidencia la situació: dels quasi 300 bibliotecaris de l’Estat espanyol, 50 estaven destinats a la Biblioteca Nacional, els altres distribuïts per la resta del territori.
13. Per conéixer els antecedents de la biblioteca pública durant el segle XIX, vegeu Gaspar Agulló, Salva- dor Aranda, «Las bibliotecas ilicitanas en la Restauración», Festa d’Elx, 48, 1996, p. 21-30.
14. Carmen Gutiérrez, Rafael Navarro, Les biblioteques municipals d’Elx, Ajuntament d’Elx, Elx, 1991, p. 5.
15. GM, 30/05/1931, núm. 150 p. 1033-1034. L’institucionista Manuel B. Cossío serà nomenat president; com a vocal Antonio Machado i Juan Vicéns de la Valle exercirà les funcions d’inspector.
16. GM, 08/08/1931, núm. 220, p. 1064.
17. GM, 23/08/1931, núm. 235, p. 1418-1419.
145
7. El material pedagògic