Page 148 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

a més, hem trobat que el professorat organitzava un horari d’atenció a l’usuari de la biblioteca.32
De la catalogació del fons que ens ha arribat, podem destacar el següent: els tractats de física, química, biologia i geologia són els menys nombrosos. Hem identificat quinze volums de física, dotze de química i dotze llibres de text de ciències físico-naturals en els quals s’indica el curs de batxillerat a què corresponen. Hi ha també exemplars de matemàtiques, de textos d’aquesta assignatura per als diferents nivells n’hem localitzat divuit i, especialitzats en diversos temes de matemàtica n’hi ha trenta-dos títols. S’ha d’esmentar que entre tots aquests llibres de ciències hi ha autors molt reconeguts, si més no dins de la comunitat científica. Entre d’altres hi trobem el químic Wilhelm Ostwald, el físic Julio Palacios, l’especialista en química física Walter Nernst i el matemàtic Julio Rey Pastor. A més, no passen desapercebuts llibres com ara La Física del átomo, escrit per Arthur March i traduït al castellà per Xa- vier Zubiri. Aquest és un tractat de física moderna publicat el 1934 i amb els continguts de física quàntica actualitzats. Si era el professorat el responsable de suggerir els títols per a la biblioteca, hem de suposar que per l’Institut pas- saren docents amb sòlida formació acadèmica. Aquest supòsit es recolza en el coneixement dels curricula referits a l’apartat del professorat de l’Institut.
Entre els llibres de text trobem obres dels autors més importants de l’èpo- ca: Orestes Cendrero (Higiene), Tomás Navarro (Ortologia), Ángel Lacalle (Gramàtica), Enrique Rioja (Biologia marina), José María Susaeta (Ciènci- es), etc. A més a més, no podia faltar una secció amb llibres de pedagogia, i d’autors igualment familiars aleshores, com ara Francisco Giner de los Ríos, Johann Pestolazzi, Antonio Ballesteros, Concepción Sainz-Amor, etc. o Cómo diagnosticar las aptitudes de los escolares, d’Édouard Claparède. En fi, per la importància dels autors i dels títols conservats, la diversitat d’aquests, la data d’edició recent, etc., la Biblioteca de l’Institut de la República mereix un estudi amb més profunditat del que fem en aquest capítol. No hi trobem les re- vistes a les quals segurament estava subscrit el claustre de professorat: Revista de Institutos33 i publicacions de la Sociedad Española de Física i Química.34 Sí que hi podem consultar obres publicades per professors que impartiren classe al centre i dedicaren exemplars a l’Institut: Luis Castaño Reguero, Formulario
32. Vegeu per exemple, l’acta de claustre núm. 53, 29/02/1936. 33. Acata de claustre núm. 50, 30/11/1935.
34. Acata de claustre núm. 20, 29/03/1933.
149
7. El material pedagògic