Page 22 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Recordarem algunes de les fites històriques significatives de l’època en què a Elx existí l’Institut de Segona Ensenyança. Aquesta exposició succinta només pretén contextualitzar i explicar l’aparició del primer centre públic de batxillerat a la capital del Baix Vinalopó. Per a una aproximació més detallada de la història de la Segona República i de la Guerra Civil, el lector pot consul- tar la prolixa bibliografia que s’ha publicat fins ara. El que s’esdevingué a Elx durant el període 1936-39 ha sigut estudiat per Miguel Ors,1 i a ell ens hem referit diverses vegades; per al període republicà en aquesta ciutat, hem seguit els treballs de Juan Martínez Leal.2
La Segona República és l’únic període democràtic a l’Estat espanyol du- rant els primers setanta-set anys del segle XX. Després del cop d’estat de 1923, el general Primo de Rivera presidí un directori militar que governaria Espanya; Alfonso XIII des de la seua talaia de monarca es mostrà clarament a favor del cop. A principi de 1930 és forçada la dimissió del dictador. Un nou directori assumirà la responsabilitat de governar el país, tot i que les garanties constitucional continuaran suspeses. De la cartera d’Instrucció Pública es farà càrrec Eduardo Callejos, responsable del pla de batxillerat aprovat quatre anys enrere les característiques del qual tractem més endavant.
Amb la dictadura s’havia iniciat el col·lapse de la monarquia que, amb la classe política dominant s’identifica amb el caciquisme. Diverses forces socials, però, impulsaven la modernització del país. Si el 1910 el percentatge d’analfabets era de prop del seixant per cent (a Elx era major), dos dècades després havia baixat més de deu punts la taxa d’analfabetisme. Aquests valors mitjans, però, oculten que la falta d’escolarització es donava sobretot en les classes socials amb menys recursos, amb una proporció esfereïdora. També, s’accelerà l’augment del proletariat industrial i la concentració urbana. Els sindicats i partits polítics d’esquerres experimentaran un arrelament social im- portant i l’expansió entre la classe obrera. Tot plegat ajuda a entendre l’arriba- da de la Segona República i el clam reivindicatiu i de canvi que l’acompanya.
Sota el pretext de legitimar la monarquia es convocaren eleccions munici- pals per al 12 d’abril de 1931, després d’haver restaurat els drets constitucio- nals. Quasi tothom entengué les eleccions municipals com un plebiscit sobre el règim polític futur per al país. Uns caminaven cap a la restauració de la república, els altres es mobilitzaven per evitar la caiguda de la desprestigiada
1. Miguel Ors Montenegro, Elche, ciudad en guerra (1936-1939), Llibreria Ali i Truc, Elx, 2008.
2. Juan Martínez Leal, Los socialistas en acción. La II República en Elche (1931-1936), Publicacions de
la Universitat d’Alacant, Alacant, 2005.
23