Page 43 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
Cal un aclariment relacionat amb les taules de valors emprades per a l’ela- boració de les gràfiques anteriors. Durant els tres primers cursos de la Segona República, el Ministeri d’Instrucció Pública donava les dades relatives a l’en- senyament secundari separades en dos capítols: els Instituts Nacionals per una banda, i per l’altra, les corresponents als Instituts Elementals.39 En particular, per al curs 1931/32 féu una relació de vuitanta Instituts Nacionals i en uns altres llistats relacionava les dades dels vint-i-un Instituts Elementals. Si hom pren només el nombre d’Instituts Nacionals, com han fet alguns autors, s’ar- riba a la paradoxal situació, que durant el curs anterior a la República hi havia norata-quatre instituts, més que en el primer curs republicà. Recordem que amb el decret del nou d’octubre de 1931 ja es crearen deu Instituts Nacionals, incloent-hi el d’Elx, per al curs 1931/32. D’altra banda, les estadístiques que es feren públiques pels governs franquistes també exclouen l’alumnat escola- ritzat durant la República als Instituts Elementals, en conseqüència afirmaren, tot i haver tancat molts instituts per al curs 1939/40, que hi ha més centres a l’inici de la dictadura que durant la República. Nosaltres hem considerat que calia sumar tots els instituts: els Nacionals més els Elementals, per poder fer la comparació entre els diferents cursos. Cal dir que tots els noms de localitats on hi havia un Institut Elemental, durant el curs 1930/31, apareixen en una relació única d’instituts corresponent a aquest curs. Notem que, per exemple, a la província d’Alacant, del curs 1929/30 al 1932/33, s’ha passat de dos insti- tuts a quatre i el nombre d’alumnes que cursen estudis secundaris també s’ha duplicat.
Una altra raó que justifica de forma definitiva l’agrupació de tots els instituts en fer el comput total és el fet que, com es recorda en el R. D. de 26/08/1933, «las enseñanzas en esta clase de centros [Instituts Elementals] son las del Ba- chillerato completo». En resum, desglossats amb els diferents noms, el país començà el curs 1933/34 amb 108 Instituts Nacionals, 39 Instituts Elementals i 19 Instituts Locals. És a dir, el primer bienni de la Segona República acaba amb un total de 166 centres públics on es podia estudiar batxillerat.40
Els primers governs de la Segona República van liderar unes forces que havien estat configurant-se des de les últimes décades del segle XIX: «el soci- alisme li proporcionà les masses, i la Institució Lliure d’Ensenyança, els líders
39. En altres taules estadístiques li donen a aquests instituts el qualificatiu de Locals.
40. Miguel de Castro Marcos, Legislación vigente de Instruccción Pública referente a los Institutos de
Segunda Enseñanza, Imprenta de L. Rubio, Madrid, 1934, p. 338-347. 44