Page 48 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

En l’acte d’inauguració del curs 1880/81, el fundador de la Institució Lliure d’Ensenyança, Francisco Giner de los Ríos, va dir: «El maestro no representa un elemento importante de este orden, sino el primero por no decir el todo. Dadme el maestro y os abandono la organización, el local, los materiales».1 Giner de los Ríos va posar l’èmfasi en el docent, peça clau de l’èxit de l’esco- la. Sense bons mestres no hi pot haver ensenyament de qualitat. Una vegada tenim aquests, però, s’evidencia la importància de l’organització, el local, el mobiliari i el material pedagògic. Una prova cabdal la tenim en la fundació del Museu Pedagògic Nacional,2 només dos anys després d’haver-se pronunciat el discurs esmentat. El Museu Pedagògic era una institució que depenia del Ministeri d’Instrucció Pública, amb base institucionista; assumia competèn- cies en «proyectos de establecimientos», «mobiliario», «material científico» o «colección de objetos empleados en las lecciones de cosas», entre d’altres. Durant la Segona República es va aprovar un nou reglament per al Museu Pedagògic,3 en l’article primer del qual s’insistia en les competències anteriors i d’aplicació tant a l’ensenyança primària com a la secundària.
En definitiva, per a ser creat un institut, el local havia de reunir unes con- dicions higièniques determinades, estar dotat d’un mobiliari concret i tenir a l’abast un material pedagògic mínim per al desenvolupament de les classes. L’Ajuntament d’Elx es mobilitzà per justificar que la ciutat podia oferir un edifici que tenia l’estat exigit per a la creació d’un centre públic per impartir batxillerat.4
En aquest capítol, farem referència a les gestions promogudes per la Cor- poració Municipal per a aconseguir el local exigit pel Ministeri d’Instrucció i, així, autoritzar un Institut Nacional. Aportarem informació que permet ima- ginar l’edifici on s’instal·là l’Institut: distribució d’espais, quantitat d’aules, biblioteca, etc. La documentació manejada deixa clar que l’Institut de Segona Ensenyança és una reivindicació iniciada i complida pel socialisme/republica- nisme que el franquisme, amb la complicitat dels conservadors locals tancà i retornà a mans privades.
L’Institut de Segona Ensenyança d’Elx ocupà l’edifici conegut com la Casa de Gómez durant tota l’existència del centre, de 1931 a 1939. L’arqui- tecte Gaspar Jaén descriu la construcció com
1. Boletín de la ILE, 1880, p. 137-143.
2. Reial decret de 6 de maig de 1882.
3. Gaceta de Madrid, núm 301, 27/10/1932, p. 597-598. 4. El Obrero, 28/09/1931, PH 12, AHME.
49