Page 81 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
qual assistiren diverses persones significades de la ciutat, la finalitat de la qual era instal·lar en un lloc destacat de la població un Museu Municipal d’Art:
El profesor i Diputado Ginés Ganga, el Director de las Escuelas Gradua- das D. Juan Jaén, el paisajista Vicente Albarranch, el farmacéutico Jerónimo Bernal y el médico Julio Ma López Orozco. En representacion de las Escuelas Populares Pablo Iglesias, Francisca Vázquez; por Elche Rojo, Pedro Belmonte Rovira; por Adelante, Antonio Serrano Rodríguez y en representación de El Obrero, nuestro director Manuel Rodríguez.
Se acordó dirigirse al Consejo Municipal solicitando que el antiguo palacio de los Duques de Béjar,74 sea habilitado para instalar en él, el Museo Municipal de Arte.75
Però, donada la pluralitat ideològica del professorat, les llibertats demo- cràtiques per a expressar-se i l’ambient intolerant i poc temperat de la ciutat, les col·lisions també hagueren de donar-se. Des de ben aviat, la República començà a rebre atacs desfermats dels sectors més conservadors. Una manera de concretar aquesta agressió en cada lloc va consistir a desprestigiar allò que fóra obra, molt en particular, dels primers governs republicans.
La premsa local76 ens ha deixat el testimoni de la denúncia contra el cate- dràtic Diego J. Cordero, feta des de les pàgines d’un setmanari conservador de la ciutat. Aquest periòdic acusava l’esmentat catedràtic de Geografia i His- tòria de declarar-se maçó davant dels seus alumnes, prohibir a aquests portar a l’aula medalles amb símbols religiosos i, en fi, impartir lliçons d’Història que desprestigiaven la monarquia. En defensa del professor va eixir un altre setmanari local77 que desmentia els rumors fent públic el testimoni arreplegat d’alumnes de l’Institut.
Només hem volgut aportar un exemple per mostrar que, fins i tot en els millors temps, les pulsions de la societat il·licitana tenien el seu ressò en l’Ins- titut.
Com hem dit, però, hi ha moltes mostres d’implicació del professorat amb la ciutat i del coneixement d’aquesta. Així, per exemple, no és anecdòtic, que en un claustre s’acorde fer constar en acta «el sentimiento de este Claus- tro, por el fallecimiento del arqueólogo D. Pedro Ibarra y dar el pésame a su
74. A final de juny de 1938, l’Ajuntament d’Elx sol·licità la propietat del palau a l’Estat.
75. Publicat en El Obrero 5/05/1938, citat per Juan Vives García, Páginas para la historia. Elche, 1936-
1939, Juan Vives, Alacant, 1990, p. 101-102.
76. Eco, «Yo acuso», gener 1933, Ref. PH-40, BPME.
77. Elche, «La caverna ruge y ataca nuestro instituto», 22/01/1933, ref. PH-20, BPME.
82