Page 94 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

El quadre anterior només contempla els professors que coincidiren a l’Ins- titut amb Andrés Carrillo Martín abans de l’alçament dels rebels. Atenent només a aquest document, s’evidencia que l’informant de l’Institut qualificà igual la tasca docent de tots ells: «Asidua y eficaz»; féu també igual valoració de tots en allò relacionat amb la moral docent, social i familiar: «Buena». És en els apartats de moral religiosa i política on matisa les diferències, en con- cret en uns casos: dirà «De indiferencia», en referir-se a la moral catòlica, i «De izquierdas» qualifica la moral política d’aquests; l’èmfasi el reserva per als «elementos destacados de derechas». Es pot concloure de moment que, amb aquests informes només al davant, Andrés Carrillo Martín, últim director de l’Institut de Segona Ensenyança d’Elx just abans d’iniciar-se la Guerra Civil, no aprofità la dramàtica circumstància per practicar la revenja contra els antics col·legues de claustre. Els informes més severs vindrien d’altres perso- nes. Però, entre uns i altres l’Institut i el professorat acabà com ja coneixem.
El destí que acompanyà cada professor que passà per l’Institut fou molt diferent, com és fàcil imaginar. El quadre següent, construït a partir de la bibliografia i els expedients de l’Arxiu General de l’Administració,105 pot ser una mostra representativa de la totalitat.
En el document esmentat no apareixen tots els docents que passaren per l’Institut. La majoria dels noms de la llista són catedràtics, C, no obstant s’hi inclouen depurats amb altre càrrec, tot i el títol del document. Les resolucions oscil·laren entre la confirmació en el càrrec, Con, i les sancions: inhabilitació per a ocupar càrrecs relacionats amb la cultura o l’educació, In; trasllat de lo- calitat o província, T; separació del càrrec per més d’un any, S+1, i, finalment, separació del servei, S.
Com hem dit, la depuració afectava tots els funcionaris. Al juny de 1932 es presentà a l’Institut d’Elx Santiago Ruiz González, destinat a l’«Estafeta de Correos de Elche»,106 després de l’ascens a la categoria de porter tercer del cos de porters dels ministeris civils, i haver guanyat la plaça en un concurs de trasllat. Santiago Ruiz figura, juntament amb alguns mestres de la ciutat i ca- tedràtics de l’Institut que foren depurats107. Està pendent de fer un treball més extens sobre la repressió del professorat que incloga el personal no docent i l’alumnat de l’Institut de la República.
105. Olegario Negrín Fajardo, «La depuración del profesorado de los institutos de Segunda enseñanza. Relación de los expedientes resueltos por el Ministerio de Educación Nacional (1937-1940)», Historia de la Educación, 24, 2005, p. 503-542.
106. GM núm. 150, 29/05/1932, p. 1529.
107. Vegeu la llista que manejà el Jutjat d’Elx, lligall de correspondència 1939, sign. D-197/2, AHME.
95
5. El professorat