Page 83 - La Libreta Gris - La otra crónica de Elche: 2008-2017
P. 83
| Antonio Vicente García Díez |
Regidor d’Eficiència Energètica, Medi Ambient i Rural, Aigües, Parcs i Jardins, i Palmerar.
Pocs municipis han tingut lligat tant el seu destí i desenvolupament a l’aigua com Elx. Si bé és un recurs que ha influït en el sorgiment de ciutats, nacions i civilitzacions senceres; en el nostre municipi, la bona o mala gestió de l’aigua ha marcat la seua pròpia existència i continuïtat. Un repte que tots els pobles que han habitat el
nostre territori han hagut de resoldre, fins i tot en l’actualitat. L’aigua és el recurs més important que gestiona l’Ajuntament i transcendix l’àrea administrativa, ja que regidories o departaments tan diferents com ara Esports, Educació, Benestar, Urbanisme, Neteja o Sanitat treballen temes relacionats amb l’aigua en el dia a dia. No hi ha àrea de l’administració local que, d’una manera o d’una altra, no interactue amb Aigües i, en el nostre cas, amb l’empresa mixta Aigües d’Elx. Per això és tan important reconéixer la tasca que els seus treballadors realitzen cada dia, que permet que este recurs tan escàs per estes latituds arribe a totes i a tots.
Com deia, la nostra història ha estat completament determinada per la gestió de l’aigua que els diferents pobles que han donat forma a la nostra història hi han desenvolupat. Des dels primers assentaments ibers, que van prosperar gràcies a l’agricultura i que van atraure comerciants grecs i fenicis, la influència dels quals va permetre que esta cultura preromana donara el seu major fruit artístic, la Dama d’Elx, precisament en el nostre territori; cada una de les civilitzacions ens ha deixat el seu llegat hidràulic, que ha quedat, com una autèntica biblioteca de saviesa agrícola, gravat en el terra del nostre Camp. Els romans, autèntics innovadors en la gestió de l’aigua, també van deixar la seua empremta en una terra on ja començava a escassejar l’aigua; la centuriació romana continua latent al Camp d’Elx.
Però és l’època andalusí la que ens deixa el major tresor que pot sorgir de la gestió agrícola de l’aigua, el nostre Palmerar. Des de la séquia
Major, tot un complex entramat de séquies i canals dóna llum a un bosc de palmeres únic a Europa, distribuït en horts on els agricultors han estat cultivant els seus productes fins ben entrat el segle XX. Un gran llegat, fruit de la lluita de l’ésser humà per aconseguir el millor ús de l’aigua, que hui ens permet ser un municipi universal gràcies al Patrimoni de la Humanitat atorgat per la Unesco al Palmerar il·licità. Una declaració que destaca clarament el gran llegat agrícola i hidràulic que va donar peu a este oasi.
També la història de l’aigua a Elx és la història del pantà, sorgit a partir de la construcció, en el segle XVII, d’una de les preses més antigues d’Europa; un lloc també d’incalculable valor en la gestió dels horts que formen el Palmerar i amb una estreta relació amb la séquia Major. En l’actualitat, este espai ha donat lloc a una de les reserves naturals més interessants i riques en biodiversitat de la província d’Alacant. I no n’és l’únic. Espais naturals com el Clot de Galvany, Paratge Natural Municipal gestionat directament per Aigües d’Elx, és un altre gran exemple de gestió de l’aigua, en este cas de la utilització d’aigües depurades per a crear tolles artificials. Tampoc no podem oblidar el Fondo o les Salines, zones humides íntimament lligades a la gestió de l’antiga albufera que abans dominava bona part de l’actual Camp d’Elx.
L’aigua és per tant el passat i el present d’Elx, però és també el seu futur. El canvi climàtic i la desertització han agreujat la disponibilitat de l’aigua al nostre municipi durant els últims anys, cosa que suposa un nou repte en la gestió de l’aigua. L’Ajuntament ha de ser el millor gestor d’aigua i ha de dur a terme un ús eficient del recurs en les seues instal·lacions municipals i parcs i jardins a través de mesures que busquen l’estalvi, tot millorant l’eficiència, gràcies als avanços tecnològics i a la reutilització. També el Camp d’Elx patix esta situació i, alhora, es fa més gran davant de les adversitats gràcies a projectes com ara el de la Denominació d’Origen de la Magrana Mollar, ja una realitat; o els Carrissars, probablement el projecte agrícola més interessant que s’ha desenvolupat a Elx durant les últimes dècades i que ens ensenya el camí per al futur del Camp. És per això que, seguint el rastre del passat, hem de treballar perquè l’aigua continue sent, tot i la seua escassetat, font de creació, avanç i innovació.
| El poder de l’aigua |

