Page 110 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Los alumnos que desobedezcan las advertencias que se hicieren o muestren un espíritu de rebeldía que les haga incompatibles con la disciplina del Colegio, serán sancionados por la Dirección en la forma que crea convencimiento, pudiendo llegar cuando la comisión de faltas sea reiterada y se demuestre la incorregibilidad del alumno a su expulsión previa la formación del oportuno Consejo de Disciplina.
En la memòria del curs 1941-42,4 la Direcció és més explícita: «Para el régimen de sanciones se ha tenido en cuenta los reglamentos de 22 de Mayo de 1859 y 29 de septiembre de 1901». En el mateix informe es fa constar que «Profesores y alumnos han convivido en régimen familiar acostumbrando al mismo tiempo a los alumnos a una disciplina de milicia».
Una vegada més, com que es tractar d’un centre privat, tenim més limitat l’accés a informació fonamental on es deixa constància de la conducta dels alumnes. No disposem, per exemple, de llibre d’actes de claustre, perquè no n’hi havia o no es conserva.
A través de les actes de qualificació, moltes de les quals contenen informació sobre la conducta de l’alumnat, tot i que de forma críptica, de les breus referències a l’actitud dels estudiants que la directora del Col·legi deixà en les memòries de final de curs i del testimoni dels antics alumnes que hem entrevistat, el lector pot aproximar-se a la disciplina en l’aula.
L’existència del Col·legi l’Assumpció coincideix amb el període totalitari per excel·lència del franquisme, de nacionalcatolicisme en terme encunyat pel canonge José María González.5 Hem de diferenciar, però, i no és fàcil, la percepció de l’adult de la que poguera tindre la població d’entre deu i dèsset anys, els estudiants. Els joves no coneixen cap altre món que aquell que estan vivint, el jerarquitzat i autoritari, on no s’opina, s’acaten ordes, propi de l’entorn «político religioso» que es bastia i que ho amarava tot. En aquest punt assoleix una importància particular els testimonis de les germanes González Beltrán, per haver iniciat estudis en un sistema totalment distint, a l’Algèria francesa i democràtica.
La directora del Col·legi l’Assumpció deixà clar en una memòria6 que no totes les conductes dels alumnes li semblaven correctes «nos está vedado elegir (sólo podemos rechazar a aquellos alumnos que pudieran constituir una perturbación o un mal ejemplo para sus compañeros)». Al final de la mateixa memòria, Carmen Sainz descriu com s’informa els pares periòdicament del rendiment acadèmic i de la conducta del fill o la filla amb
4. Memòria de 1941-42, EM, 253/7 p. 159, AHUV.
5. Antonio Viñao Frago, Escuela para todos. Educación y modernidad en la España del siglo XX, Marcial Pons, Madrid, 2004 p. 60.
6. Memòria 1948-49, EM, 228/2, p. 3, AHUV.
110