Page 126 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
La política educativa del franquisme actuà de forma contundent contra el llegat de la República en matèria educativa, «rechaza con inflexibilidad absoluta el ideario de la Institución Libre de Enseñanza y los postulados pedagógicos de la República; y se busca dar firmeza y seguridad en la etapa fundacional del Régimen [...] con un nuevo modelo educativo».4 El règim franquista, instaurat per la força, considerà que l’ensenyança, a tots els nivells, havia tingut una gran influència en la societat i identificà els professors amb les idees republicanes. Sobreestimada aquesta influència,5 s’actuà amb determinació des del principi: des de l’inici de la Guerra Civil fins al 1943, es va a produir a Espanya la depuració sistemàtica i implacable del professorat de tots els nivells educatius.6 Per damunt de tot, l’educació interessa als franquistes com a vehicle transmissor d’ideologia. Paral·lel a la depuració es va promoure l’adoctrinament dels mestres. Ja des de 1936, en el territori ocupat, comencen a dictar-se i aplicar-se ordes i decrets amb la idea d’imposar una educació «católica y patriótica». Així, per exemple, en segona ensenyança, «en tanto se resuelva de modo estable y definitivo [...] se dará una conferencia semanal sobre temas fundamentales de cultura religiosa a los alumnos de los cursos primero y segundo».7
Dos anys després de dictar aquesta orde, quan encara no havia acabat la guerra, i sent Pedro Sainz Rodríguez flamant, i efímer, ministre d’Educació Nacional del primer govern de Franco, s’aprovà la Llei de la reforma de la segona ensenyança. La llei que regula l’ordenació de la universitat és del 29 de juliol de 1943, i la que afecta a la Primera Ensenyança encara és posterior, del 17 de juliol de 1945. Els motius pels quals els canvis començaren per l’ensenyament mitjà es deixen clars en el preàmbul de la Llei de 1938: «porque una modificación profunda de este grado de Enseñanza es el instrumento más eficaz para, rápidamente, influir en la transformación de una Sociedad y en la formación intelectual y moral de sus futuras clases directoras».8 Els guanyadors de la guerra plasmaren en aquest preàmbul la ideologia que els caracteritzava, i que pretenien estendre a través de l’educació. Hi podem llegir, per exemple, que «el Catolicismo es la médula
4. Alejandro Mayordomo, «Aproximación a enfoques y tiempos de la política educativa», en Alejandro Mayordomo (Coord.), Estudios sobre la política educativa durante el franquismo, Universitat de València, València, 1999, p. 7.
5. Antonio Viñao Frago, Escuela para todos. Educación y modernidad en la España del siglo XX, Marcial Pons, Madrid, 2004, p. 62.
6. Olegario Negrín Fajardo, «Los expedientes de depuración de los profesores de instituto de segunda enseñanza resueltos por el Ministerio de Educación Nacional (1937-1943)», Hispania Nova, núm. 7, 2007, 444-457.
7. BO de la Junta de Defensa Nacional de España, núm. 30, 20/09/1936.
8. BOE, núm. 85, 23/09/1938, p. 1385-1395.
126