Page 134 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Per als alumnes del pla de 1934 es dictaren unes normes específiques que simplificaven la part escrita de l’examen d’Estat.
En el quadre anterior s’observa que el percentatge d’alumnes que es presentà a l’examen d’Estat respecte del nombre d’alumnes matriculat en els diferents cursos en el Col·legi és molt xicotet, tot i que aquesta quantitat varia d’un any a un altre. El nombre d’alumnes que es presentava un any a l’examen d’Estat depenia dels matriculats i aprovats en seté curs, però també d’aquells alumnes que havien suspés en convocatòries anteriors i tornaven a presentar-s’hi. Si considerem tot el període, és a dir, les convocatòries dels tretze cursos, el 69% dels xics i el 82% de les xiques superà l’examen d’Estat. D’altra banda, i com hem dit, el nombre d’alumnes que començava en primer de batxillerat i es presentava a l’examen d’Estat era molt reduït; així, per exemple, durant el curs 1940-41 hi havia en primer 33 xics i 19 xiques; set anys després, durant el curs 1946-47, aprovaren l’examen d’Estat 6 xics i 5 xiques. En conseqüència, molt pocs acabaven el batxillerat universitari, que els permetia fer estudis superiors. Per al conjunt de l’Estat el percentatge d’aprovats oscil·là entre el 33% i el 44% dels alumnes presentats a l’examen; en conseqüència, els resultats en aquesta prova dels estudiants del Col·legi l’Assumpció eren molt millors que els de la mitjana de l’Estat. Els set cursos constituïen el batxillerat universitari, i tenir aprovat l’examen d’Estat capacitava l’alumne per a fer estudis en qualsevol universitat. «El carácter humanístico-teórico-selectivo del bachillerato superior del plan de Sainz Rodríguez de 1938, con su examen de Estado final, reforzaba el carácter elitista, tradicional y socialmente restrictivo del mismo».18
La impressió i l’opinió que els ha quedat als alumnes que passaren per la prova de l’examen d’Estat la podem llegir en les entrevistes de la segona part del llibre. És obvi que no té el valor d’un estudi, ja que, pels casos considerats, no és prou representatiu com per a traure conclusions generals, però les vivències de les persones que s’examinaren ens ajuden a aproximar- nos a la realitat quotidiana d’aquesta prova. Així mateix, encara que només fem referència a un cas, suggerim llegir les reflexions d’un examinador, Martí de Riquer.19 Aquestes reflexions les fa després d’haver format part de tribunals d’examen d’Estat durant set anys,
AHUV.
18. Antonio Viñao Frago «Del Bachillerato de Elite a la Educación Secundaria para Todos (España, siglo XX)», en L. Carlos Luque, La Enseñanza Secundaria y el Instituto Zorrilla. Ciento cincuenta años formando la sociedad de Castilla y León, IES Zorrrilla, Valladolid, 2009, p. 33.
19. Vegeu el text complet de Martí de Riquer, «Reflexiones sobre el examen de Estado», en http://www.doredin.mec.es/documentos/00820073002816.pdf.
134