Page 135 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

12. El batxillerat del primer franquisme. Els plans d’estudi
Los padres están intranquilos y muchos son los que mueven toda clase de influencias para cometer la enorme falta de educación y de civismo de conseguir recomendaciones, creídos que con ello suplirán siete años de absoluto desinterés por los estudios y progresos intelectuales de sus hijos [...]
Si es un alumno que está por encima de la medianía, se empeña en explicar el argumento de alguna comedia [de Lope de Vega]. Pero, si se trata de un alumno mejor, entonces las obras teatrales de Lope son enunciadas en una acertada clasificación: comedias históricas, comedias pastorilles, comedias caballerescas, comedias novelescas y de enredo, comedias de costumbres, comedias mitológicas, comedias religiosas, etç. Ante esta retahíla, apostillado cada género con dos o tres ejemplos, llego a creerme que el alumno conoce bien la obra de Lope y le pregunto cuál de todas estas comedias ha leído o ha visto representada. La respuesta es invariablemente la misma: ninguna.
Quan Martí de Riquer escriu aquestes reflexions s’havia plantejat la supressió de l’examen d’Estat, i, encara més, s’anunciava una reforma del pla d’estudis del batxillerat. El curs 1952-53 és l’últim que el Col·legi de l’Assumpció té un grup d’alumnes en 7é, és a dir, que seguien el pla de 1938.
A l’agost del 1951 és nomenat ministre Joaquín Ruiz Jiménez, càrrec que exercí fins al 1956. Un any i mig després d’entrar en el Ministeri s’aprovà la Llei d’ordenació de l’ensenyament mitjà.20 Es tornà a revisar de dalt a baix la segona ensenyança, «después de consultar la Jerarquía eclesiástica», es diu en el preàmbul de la Llei. Aquesta, molt més extensa i concreta que l’anterior, es planteja qüestions de «orden técnico»: descongestionar els programes, reduir l’horari dels estudiants, fixar una prova al final de quart curs, per a alleugerir la prova final i «para evitar tardíos desengaños»; apropar els tribunals avaluadors, organitzats per la universitat respectiva, als centres educatius i donar-hi entrada a professors del mateix alumne; suprimir els exàmens de conjunt, establir qualificació per assignatura;21 oferir als estudiants dels últims cursos una «leve opción vocacional de Letras o de Ciencias, pero sin conceder al alumno título diferenciado»; i en algunes matèries «evitar la excesiva reiteración del método cíclico». Altres qüestions «tècniques» no experimenten cap canvi, com ara el que es diu en l’article quinze: «En la Enseñanza Media se aplicará el principio de una educación separada para los alumnos de uno u otro sexo»; continuen presents també en tots els cursos la religió i l’adoctrinament polític.
En un decret22 posterior a la Llei de 1953 s’aprovà el nou pla d’estudis de batxillerat, que resumim en el quadre següent:
20. BOE, núm. 58, 27/02/1953, p. 1119-1130. 21. BOE, núm. 129, 9/05/1953, p. 2671.
22. BOE, núm. 183, 2/07/1953, p. 4010-4012.
135