Page 227 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Antoni Brotons Pascual
Es pagava per mesos i crec que els rebuts eren d’unes cent-cinquanta pessetes al mes. Jo m’esforçava per aconseguir matrícula d’honor en les assignatures, perquè així tenia matrícula gratuïta en el curs següent. A final de curs, en el Saló de Plens de l’Ajuntament es feia el lliurament dels diplomes de matrícula d’honor..., encara en conserve, de diplomes.
No recorde fer visites extraescolar. Com a màxim, unes vegades féiem Educació Física en el pati del Col·legi i altres anàvem al Parc Esportiu.
En aquell temps jo anava a la Biblioteca Municipal, que estava en la casa de Gómez, i consultava alguns llibres, no calia tindre carnet de biblioteca.
Quan vaig fer l’ingrés vaig quedar molt enfadat perquè no em donaren matrícula d’honor. Només se’n podien atorgar dos, i foren per al fill del cap dels municipals i una altra per al fill del cap de Correus..., en l’examen es copiaren de mi, a ells els donaren la matrícula i jo em vaig quedar mirant, molt enfadat.
L’examen d’ingrés tenia una part oral i una altra d’escrita. Recorde una anècdota d’esta època relacionada amb el valencià. En aquell temps si parlaves en valencià et bonegaven, però hi havia un alumne que no sabia parlar en castellà i li feren un examen especial en valencià. Este company després arribà a ser mestre, a Elx.
No, no, en absolut, no hi havia problemes de disciplina. Hem de tindre en compte que la gent que anava al Col·legi havia de pagar..., hi havia motivació. Tot i que dels 45 inicials n’arribaren, a l’últim curs, uns 20..., en els quatre anys que hi vaig estar.
Hi havia molts fills de mestres... No tinc resposta segura per a afirmar si la majoria dels alumnes eren fills de famílies benestants d’Elx o no. A primera vista tinc la impressió que no hi havia gent de diners, almenys en el meu curs.
Els xics i les xiques estaven separades, tot i que, recorde, jo només vaig estar en el Col·legi quatre cursos. El primer, com he dit, el vaig fer en el local de la Corredora..., on només hi havia xics.
Quan vaig acabar quart vaig fer la revàlida, en el Col·legi, i amb professorat d’este centre; la revàlida de sisé curs és la que es feia en l’Institut d’Alacant.
El professorat era complidor, no tinc memòria que faltara el professorat a classe. L’alumnat tampoc faltava, només excepcionalment..., per malaltia. Quant a si era feiner l’estudiant o no, he de dir que hi havia de tot, en un percentatge elevat van traure carrera universitària..., dels que acabaren el batxillerat.
227