Page 229 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Antoni Brotons Pascual
un diccionari, que podien consultar els estudiants que tingueren algun dubte. En un altre cantó de la taula un botijó per a beure; la gràcia, durant l’estiu, consistia a veure quants botijons ens bevíem..., per a dir que no en quedava, d’aigua, i que el professor ens donara permís per a eixir de l’aula a omplir-lo. De la planta baixa a dalt s’accedia a través d’una escalera molt ampla, de rajoles, amb una barana de fusta
En les classes de ciències no férem cap pràctica, tot era teòric.
Em sembla que per a entrar al Col·legi no feien cantar el Cara al sol, ni cap altra cançó... Sí que recorde que ens obligaven a resar prou, en el mes de Maria en particular.
No recorde que s’aplicara cap càstig físic. Els correctius que s’aplicaven eren del tipus de fer copiar lliçons, obligar a estar plantat a l’aula; però això, sobretot, passava en la classe d’estudi..., els professors o els mestres que impartien les assignatures del curs no recorde que aplicaren correctius; el més pesat era estar unes quantes hores seguides en la sala d’estudi, on l’encarregat de vigilar no era cap mestre, una persona sense cap titulació, on per descomptat no hi havia ni calefacció ni refrigeració (riu).
A Elx hi havia molts edificis enderrocats. Fora de classe, un dels jocs habituals entre amics consistia a anar als enderrocats..., a explorar, llaçar-nos algun grapat de terra o pedres i jugar a marro, és a dir, empentar-se i acabar fent un muntó... Els jocs, encara que no eren violents, sí que eren un poc durs, no jugàvem jocs tranquils.
Fora de classe, els xiquets parlàvem entre nosaltres en valencià..., n’hi havia algun de castellà, però el noranta per cent en valencià, i en l’escola també. Per descomptat que amb els professors, en castellà.
[Del llistat de noms que li mostre reconeix] Luis Chorro, Maria Teresa Vega, Antonio Bañó... este hauria de citar-lo entre els millors professors que he tingut, també em donà classe Balbino, que era cap de telègrafs, que té un fill, de nom també Balbino i es metge en l’hospital Puerta de Hierro de Madrid; Antonio Sánchez Pomares, el periodista, també em donà classe... crec que de Religió; Manuel Tremiño, que ens va donar Francés.
229