Page 23 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

1. L’autorització del Col·legi l’Assumpció
L’u d’abril de 1939, Franco donà per iniciada la postguerra. Per al nou règim era prioritari esborrar l’aportació que s’havia fet en educació durant el període republicà, en particular durant el primer bienni. S’adoptaren mesures ràpides i contundents; una d’aquestes actuacions fou l’eliminació dels instituts,1
La política docente de la República, fundada principalmente en la sustitución de la enseñanza dada por las Órdenes Religiosas, creó un crecido número de Centros de Enseñanza Media, innecesarios a todas luces. Ya la Junta Técnica del Estado inició la resolución de este problema, que gravita sobre el Presupuesto del Estado con la clausura temporal de algunos Institutos.
Un dels molts instituts clausurats per tot el territori espanyol va ser l’Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx,2 el primer centre públic de la ciutat per a estudiar batxillerat. Per a aquesta ciutat la «clausura temporal» s’allargaria per més de dos décades. Molts joves anaven a quedar sense la possibilitat de fer estudis de batxillerat a Elx; només les famílies amb recursos suficients podrien escolaritzar els fills en internats d’altres ciutats.
En la base XV de la Llei3 dictada per Franco el 1938 sobre l’Ensenyament Mitjà, s’hi deia que «Toda persona individual o colectiva de nacionalidad española puede crear en España Establecimientos privados de Segunda enseñanza». Perquè foren reconeguts s’havien d’inscriure en el
1. Orde del 5 d’agost de 1939, BOE, núm. 222, 10/08/1939, p. 4357-4358. Ja en l’Orde del 13/09/1937, es fixa el tancament de huit instituts nacionals, 28 d’elementals i l’institut escola de Málaga i el de Sevilla.
2. Vicent F. Soler Selva, Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939), Institut Juan Gil- Albert, Alacant, 2011, p. 157.
3. BOE, núm. 85, 23/09/1938, p. 1383-1389.
23