Page 24 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)
P. 24

 Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
 rectorat del districte corresponent, en el nostre cas el de la Universitat de València. Aquesta sol·licitud d’inscripció calia acompanyar-la d’un expedient que havia d’incloure un informe favorable de la inspecció sobre les «condiciones materiales e higiénicas de la instalación y garantías de carácter personal en cuanto al propietario y a la Dirección del Centro»; a més, calia afegir un quadre del professorat, en el qual, «cuando menos, haya un Profesor titulado para cada uno de los grupos de disciplinas fundamentales». Més endavant, s’hi afegeix que era obligatori que tots aquests professors responsables dels diferents grups foren llicenciats o doctors de la disciplina corresponent o enginyers; s’exceptuava el professorat d’idiomes moderns, en aquest cas la titulació «podrá no ser facultativa».
A l’estiu de 1939, la primera corporació municipal del franquisme, presidida per Santiago Canales Mira-Perceval, acordà «se solicite de los poderes públicos la continuación del Instituto de 2a Enseñanza de Elche».4 L’Orde, però, del 5 d’agost del mateix any deixà definitivament Elx sense institut. L’única alternativa que permetia la legislació era la creació d’un col·legi, un centre privat.
A continuació fem referència a un conjunt de relacions personals, entrecreuades amb interessos locals, que conduïren a la creació del «Centro de Enseñanza privada» a Elx en substitució del «Instituto del Estado», després del tancament d’aquest.
No sabem quina persona demanà col·laboració a quina altra, o potser es tractà d’una conjunció d’interessos. En coneixem el resultat i una sèrie de coincidències i amistats, que de segur contribuïren a definir i accelerar la consecució del centre privat d’ensenyament mitjà per a Elx. Hem trobat proves de la quasi totalitat dels fets relatats, i les hem contrastades fins a on hem pogut i sabut; quan no ens ha quedat clar el rastre d’algun d’aquests fets, l’hem enunciat com una hipòtesi. Considerem que el relat que ha resultat al final conté la majoria de les peces clau que expliquen l’autorització del Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora. No descartem, però, que futures recerques provoquen un reajustament de l’engranatge de l’explicació.
José Ibáñez Martín (1896-1969) es llicencià en Filosofia i Lletres (1918) i en Dret per la Universitat de València (1920); guanyà una càtedra d’institut en Geografia i Història (1922) i començà a exercir a l’Institut San Isidoro5 de Múrcia. Fins al 1929 va ser catedràtic d’aquest institut.6 Casà amb «noble lorquina», María Flor Mellado y Pérez de Meca, comtessa de Marín.
4. «Instituto de Elche. Informe», ref. 31/6046, AGA. Acta municipal de 23/08/1939, sign. A/244, AHME. 5. Hui s’anomena IES Licenciado Cascales.
6. GM, núm. 88, 29/03/1929, p. 2312-2313.
 24


























































































   22   23   24   25   26