Page 232 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Balbino Barceló (riu), quan es molestava, a un crit de «¡Muy mal!» seguia el llançament de l’esborrador de la pissarra; don Vicente Ruiz de Lope, germà de don Gabriel, també ens donà classe, de Matemàtiques; don Manuel Martínez Blasco en tercer, quart i sisé curs; en Llatí ens féu classe donya Carmen Agulló..., que després va traure una càtedra per Albacete; també vaig tindre de professor a don Francisco Marco... en Llengua i Literatura; don Antonio Riquelme, el rector, ens donà Matemàtiques; don Francisco Jover, de Llatí... (dubta) sí de Llatí; don Francisco Vives ens donà classe de Física i Química.
En general, per a ser les coses com eren, tinguérem bon professorat; alguns eren molt didàctics, exigents i amb llibres que no tenien cap atractiu. Donya María Teresa Vega era molt bona, feia les classes molt agradables..., i exigent; exactament igual passava amb don Juan Bañón; don Manuel Martínez, i amb don Gabriel també... El balanç, en fi, és positiu per a mi. El professorat era complidor, no faltava a classe, es portava una bona disciplina. Si algú no es comportava bé, era castigat a venir a estudi el diumenge, vigilat pel conserge Fernando Huedo. Com a professor d’estudi vaig tindre a Sixto Marco.
El primer curs el vaig fer a l’aulari que hi havia en la Corredora, enfront del cinema Coliseum..., en el primer pis d’on estava la confiteria Miquel. Va ser l’any de la nevada i ens donaren permís per a no assistir a classe. Aquest any només havien xics en este local. Recorde que hi estàvem tots els cursos, sembla que estaven fent algunes obres d’adaptació en el Col·legi del costat de Santa Maria, després en l’edifici de la Corredora només es quedaren cursos elementals, els superiors passaren tots al Col·legi, el del costat de Santa Maria que he comentat.
Només en el batxiller superior estiguérem junts els xics i les xiques, durant els primers cursos no. En els primers cursos, fins a cinqué, estaven separats els xics i les xiques..., hi havia més xics que xiques. En els últims cursos érem molt pocs alumnes. La majoria amb el batxiller elemental abandonava, es posava a treballar; també abandonaven amb el batxiller elemental perquè per a fer estudis de peritatge era suficient. Per exemple, Antonio Brotons, que fou company meu, en acabar l’elemental marxà a Alcoi; també era suficient el batxillerat elemental per a fer Magisteri; altres entraven en fàbriques, bancs... Dels 48 que vam començar n’estàvem cursant l’últim any cinc o sis..., comptant xiques també!
Hi havia professors, com don Gabriel, que s’involucraven molt amb els alumnes. Este, a més de fer-nos classe, ens resolia dubtes d’altres assignatures..., o feia d’àrbitre en un partit de futbol (riu).
232