Page 234 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
de l’Estació dibuixàvem una porteria amb els paquets de llibres que portàvem i jugàvem al futbol. Els més xiquets jugaven a boletes..., o a llançar-se una pilota, a matar.
Entre els companys hi havia molta gent, sobretot en el batxiller elemental, esperant a fer-se major i trobar treball. No tenien intenció de continuar estudiant, ni per descomptat de fer cap carrera, per això al principi podies trobar-te gent que no tenia molt d’interés en els estudis; una volta s’arribava al batxillerat superior ja s’havia fet una selecció important, el grup que quedava era molt reduït i hi havia molta motivació i la relació entre companys era molt bona.
Cada mes havíem de pagar. Jo no era becari, però sí que hi havia alguns alumnes que eren becaris, fills de funcionaris alguns, i altres, per exemple, Miguel Sansano i Antonio Brotons, eren becaris.
L’Ajuntament donava algunes beques, no era molta gent i, de tota manera, les quotes no eren molt grans. Els estudiants no eren de famílies riques..., estes enviaven els fills fora, als jesuïtes... d’Oriola, Sant Doménec. Paco López, per exemple, estudià el primer i el segon curs en el Col·legi l’Assumpció, fou company nostre, després continuà internat en el col·legi d’Ontinyent.
Els xics parlaven en valencià i castellà; en les xiques predominava el castellà (riu), perquè parlar en castellà es considerava que era més fi. A mi, quan vaig entrar, em va tocar dir la primera lliçó en valencià, amb don Juan Bañón: «las leyes de la palanca», perquè jo no sabia quasi parlar en castellà (riu).
Quan acabàrem el PREU, al juny, anàrem a examinar-nos de selectivitat a la Universitat de Múrcia, encara que ens tocava València. Múrcia estava més prop i era més fàcil desplaçar-se. Només havíem d’aconseguir un certificat d’un alcalde de barri de la ciutat..., en la mateixa universitat et deien com ho havies de fer (riu). L’examen de selectivitat era tot escrit, només hi havia una part oral, la de l’idioma. Després vaig estar els tres primers anys de carrera a Granada i els tres següents a Madrid. El primer any de carrera era comú per a totes les carreres de ciències; el meu era específic de Medicina. En acabar la carrera a Madrid vaig marxar a Barcelona.
El balanç que faig del pas pel Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora és positiu.
234