Page 236 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963) MC. -Els exàmens dels cursos els féiem en el Col·legi...
E. -I els exàmens de revàlida en l’Institut d’Alacant. Abans, com ara, quan es va a la selectivitat es fa una preselecció de l’alumnat, per decidir a qui porten o no porten a la prova; amb nosaltres, perquè el Col·legi tinguera un cert prestigi, feien el mateix: si no ho aprovaves tot, no et portaven a l’examen de revàlida. No portaven a tothom.
MC. -Però, l’examen de PREU, el vaig fer a Múrcia..., era una de les opcions que teníem.
E. -El primer curs meu va ser molt nombrós, n’érem més de quaranta..., per a aquella època n’érem moltíssims. Però ja en el batxiller superior n’érem set o hui, no més. Una de les causes d’esta disminució està en el trasllat de matrícula a altres centres: als Jesuïtes d’Oriola, a la Immaculada... Altres més resistents els posaven interns; és a dir, que molta gent de la que va començar al Col·legi no abandonà els estudis sinó que va canviar de col·legi, quasi sempre a centres religiosos.
La gràcia del Col·legi l’Assumpció és que es tractava d’un centre molt obert, que no pertanyia a cap dogma, amb una direcció oberta, on no et feien cap lectura significativa ni de tipus religiosa ni de política..., ni es cantava el Cara al sol en cap moment, etc., etc. La gràcia d’este col·legi és que era molt obert de mentalitat. Un centre que, als anys cinquanta, no se significava políticament, quasi tot el contrari..., era molt rar trobar un col·legi així.
Este col·legi, no sé si t’ho han contat, va sorgir amb dos professores que van vindre des de Madrid..., per algun motiu, no crec que perquè els agradara més Elx que Madrid. Segur que van vindre castigades i per la seua tendència política. Elles, a l’ombra de don Luis Chorro, —que és medalla Alfons X el Savi, i no crec que n’haja cap altre en la província amb esta distinció—, poden muntar eixe col·legi. Per això don Luis Chorro és el director i elles la vicedirectora i la interventora. Per a poder obrir eixe col·legi calia una personalitat amb pes específic en la ciutat i, al mateix temps, amb una inquietud cultural important. La persona que reunia eixes característiques era don Luis Chorro.1
Celia Lozano..., no és que fóra la Pasionaria, però... quan entra en el Col·legi, el seu pare encara estava tancat per roig, no havia fet res, però estava tancat; la mare de Celia era qualificada igualment de roja. L’home de
1. Vegeu el capítol «L’autorització del Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora».
236