Page 238 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
estava a València. Estos actes els promovien, sobretot, els alumnes majors, Lorenzo Quiles, Balbino, Alemany, Pomares..., gent molt coneguda a Elx.
Una altra prova de la conducta d’alguns professors. Recorde que li vaig dir a un d’els: «Estoy harto porque veo que me cuesta..., le voy a decir a mi padre que no quiero estudiar», el professor em digué: «Me voy a tu casa a hablar con tu padre para que no te haga ningún caso». Este va ser un altre professor que m’animà a estudiar igualment. A voltes hi havia relació entre els pares i el professors, estos i, més en aquell temps, quan et matriculaves, coneixien de seguida qui eren els pares..., ara no (riuen).
No recorde assignatures particularment difícils. Sí que tinc en la memòria un suspés. Un xiquet em digué que hi havia convocada una reunió dels «flechas», jo, com ell, era «flecha», però vaig dir que no assistiria a la reunió, no m’abellia assistir a la reunió; el xiquet, un del meu curs, em digué: «Entonces, tu eres un traidor», li vaig contestar: «Sabes lo que te digo, que te vas tu y la Falange a la mierda» (riuen). Em van suspendre la Política, no sé per què, però això no és més que una conseqüència d’un acte directe: dius això i el professor, que és de la Falange, et suspén. No té cap importància. Però, en fi, de negatiu referit a alguna assignatura, no recorde res d’entitat.
Sí que vam fer activitats extraescolars. A l’Alcúdia vam anar a peu, a veure el port de Cartagena també... A les dos ens portà donya María Teresa. Crec haver anat amb autobús a tres excursions i no en cursos superiors, més bé en els primers cursos.
MC. -Tampoc no recorde..., home, sí que teníem alguna professora com donya María Antonia, que era especialment dura, crec que ens donava Física.
E. -Però, fixa’t. Donya María Antonia, que era dura i a més flamenca, quan li tocava estar en el tribunal de revàlida, en representació del Col·legi, defenia a mort els seus alumnes. Tots els humans tenim un component de mediocritat i un altre de tot el contrari; jutjar ara un professor perquè fóra poc brillant...
Els professors et contaven la lliçó. Després et preguntaven. El sistema era lliçó contada i després et preguntaven... Com a crítica? Els estudiants que tenien més dificultats es quedaven despenjats..., desconnectats; no hi havia les coses que hi ha ara, de professorat de suport, que avisen els pares... Pensa que abans, si et bonegava el professor i ho dies al pare, este podia pegar-te una altra bufetada mentre et deia: «Per algun motiu haurà sigut».
MC. -El contrari de hui en dia (riuen).
238