Page 239 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

María del C. Chorro Maciá, Eduardo Martínez Agulló
E. -Potser els professors d’estudi eren els més fluixos, però és que es tractava d’un aulari gran, i... la missió que tenien era aguantar-nos!
MC. -Però jo vaig tindre de professora d’estudi i professora a donya Celia; era bona professora.
E. -En el Col·legi, només em pegaren una volta amb paleta..., un professor d’estudi, «el tio Teranyina», que havia sigut policia; em va sorprendre fent un dibuix prou rar, amb banyes, i al qual havia acabat de posar el seu malnom... Reconec que tenia motius per a fer-ho, això de la palmetada.
Féiem les nostres gamberrades. Recorde que quan va eixir el Mistol, una revolució, tots anàvem al Col·legi amb una botelleta de penicil·lina —de penicil·lina en aquell temps n’hi havia en totes les cases—, plena del detergent i tinta dels bolígrafs Bic, que també acabaven d’eixir... De colp apareixia mitja sala d’estudi plena de globus de colors. Les mosques amb fils, una altra novetat, i, encara una altra extravagància: enganxar-li a les ales d’una mosca paperets adhesiu de colors i observar com caminaven per damunt de la taula del professor. Era la distracció de l’època..., féiem gamberrades d’acord amb l’època.
Tinguérem un professor prou despistat, don Francisco Jover, mestre, que ens donava..., crec que Llatí, donava Llatí als de mitja bufetada; als cursos superiors, donya Carmen Sainz donava esta assignatura, que era catedràtica. En segon curs, estant don Francisco Jover en una aula de la planta baixa que tenia una finestra a la qual li faltava una reixa..., per aquí ens anàvem escapant, al final de la classe li quedaven la meitat dels alumnes en l’aula (riuen).
MC. -Recorde que en una classe de donya María Teresa algú va llançar pols de pica-pica..., no sé qui va ser, jo no, és l’únic que puc assegurar (riu).
E. -Entre nosaltres ens classificàvem: uns un poc bojos, altres molt llestos i, entre xiquets, tot es magnificava..., al final tots hem resultat ser igual de llestos i igual de tontos. Sí que estava el dolent..., el temerari, que era alliçonat pels mansos imaginatius. Funcionàvem amb malnoms.
MC. -Recorde la relació entre companys com molt bona... El nostre curs és el que està mantenint l’Associació d’Antics Alumnes del Col·legi l’Assumpció. Es fundà fa uns dotze anys.
239