Page 240 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
E. -Som els alumnes que van promoure la formació de l’associació... Hi ha un problema de comunicació amb els antics alumnes que no són de la teua promoció, encara més si són de promocions que queden molt lluny de la teua. Hi ha una diferència generacional molt important... Falta cohesió, l’element aglutinador hauria de ser, només, el fet d’haver sigut antic alumne del Col·legi, però hi ha gent que s’exclou per diferents motius, generacional o d’altre tipus, com hem dit. He sigut president de l’associació fins fa poc. La volta que més ens reunírem va ser uns setanta, ara potser no arribarien a trenta els que assistiren a una reunió... L’associacionisme a Elx o funciona malament o acaba malament, excepte alguns un poc «jomeinis». Que no es done ningú per al·ludit (riu).
MC. -El balanç que faria del meu pas pel Col·legi és molt bo.
E. -Això mateix ho he discutit amb Alberto Miralles, Premi Nacional de Teatre, ja mort, amb qui he tingut una gran amistat i a qui vaig fer canviar de criteri. Quan ens retrobàrem després d’un temps, va eixir el tema del Col·legi. Li vaig dir que, en aquell temps, un centre on no t’alienaren amb res, on hi havia una amplitud d’idees, on tots érem iguals: el fill del fabricant, el fill del professional i el fill del sabater, això era una cosa rara. Per això, la meua valoració, en este concepte, humà, sobretot humà, que faig del Col·legi el fa mereixedor d’una qualificació de nou. I com a visió humanística un altre nou. Després la qualitat de cada professor..., tenia la que tenia. No era un col·legi d’on eixies per damunt de ningú, no era un col·legi per a «pijos».
Les professions dels pares eren d’allò més diverses: fill de fabricant, fill de metge, fill de sabater... i jo, fill del curandero, fixa’t (riu).
MC. -I Josefina era filla de propietaris del camp. De tots els orígens hi havia alumnes estudiant en el Col·legi.
E. -Els fills dels professors eren tractats com els altres. Alguns, fins i tot, advertits perquè la seua conducta no era correcta d’acord amb les normes del Col·legi.
A la planta baixa de l’edifici de la plaça de Santa Maria hi havia una aula per als estudiants de primer i de segon. A meitat de camí, seguit per una escala ampla, hi havia la garita del conserge, Fernando. Este hi vivia amb la seua dona, Cecilia, la cunyada i quatre fills. Crec que la dona i la cunyada s’encarregaven de la neteja del Col·legi. Fernando arribà a ser caporal de la policia local, era un home molt treballador, el millor qualificatiu del qual pots
240