Page 237 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

María del C. Chorro Maciá, Eduardo Martínez Agulló
Celia, Sixto, tampoc és que era precisament molt afecte a la FE i las JONS, i estaven tots dos, Celia i Sixto, a l’ombra del Col·legi. I, al mateix temps, estava don Francisco Bañó i un muntó de gent molt de l’església. Fins i tot hi havia molta gent que havia sigut represaliada per l’altra banda, com don Gabriel i don Vicente, al pare dels quals li feren el «paseo». Però no era gent, la del Col·legi, que estava dolguda sempre i que transmetera malestar. Més bé és com si hagueren dit: esborrat i compte nou.
En resum, el conjunt del professorat que participà en el Col·legi era molt progressista i humanament la definiria com una gent molt tolerant. No hi havia «jomeinis».
Una prova de com era el Col·legi: quan jo tindria uns tretze anys, estant en la sala d’estudi, ens vigilava una persona jove; un alumne, prou entremaliat, llançà una bola de paper i, mira per on, va colpejar el professor, este es va alçar i li pegà un bufetada a l’estudiant. A les dos hores, Carmen Sainz havia despatxat el professor.
MC. -En una ocasió, crec que quan jo estudiava segon curs, estava assentada en una sala d’estudi, mentre vigilava donya Celia, i..., coses de xiquetes, cace una mosca i li enganxe a la pota un filet. Allibere la mosca i esta es posà a volar per davant de la professora. Donya Celia preguntà qui ho havia fet, jo, al principi, em vaig resistir a confessar que ho havia fet. Finalment, després que una companya de banc m’amenaçara de dir-li-ho, ho vaig confesar: «Doña Celia, he sido yo». Em castigà posant-me de cara a la paret i no res més. Una prova de la tolerància i que els castics no eren desproporcionats.
E. -Vaig presenciar també una reacció de Sixto Marco, professor d’estudi, després d’un fet protagonitzat per un xiquet que corrobora esta reacció proporcionada..., i això que Sixto, en aquell temps, tenia un temperament fortet.
MC. -Jo tinc una professora en un altar, donya María Teresa... Tot i haver estudiat Medicina, a mi m’agrada l’art, i m’agrada per la forma d’explicar de donya María Teresa.
E. -Transmetia amb il·lusió, t’implicava..., era molt afectiva, no res de practicar menyspreu amb ningú; fins i tot l’alumne que presentava més dificultat, el tractava amb respecte i estima. Jo era un poc l’ull dret d’ella. Lamente no haver pogut assistir als homenatges que li han fet a Elx..., jo
237