Page 316 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Una cosa que féiem, i que hui fan molt més és gimnàstica. Jo vaig començar a fer-ne en cinqué curs. En este curs ho practicàvem unes dos voltes a la setmana, en el pati del Col·legi, i com anàvem vestides...
També estudiàvem els principis de la Falange en una assignatura. A mi m’agradava molt tot el que deia José Antonio.
Feren un viatge a Madrid, quan estava en cinqué curs. Jo no hi vaig anar, no vaig dir res a casa. Quan ma mare preguntà per les meus amigues, que no havien anat aquell cap de setmana a ma casa, li vaig dir que estaven de viatge amb el Col·legi... Els meus pares no haurien pogut pagar-me el viatge, vaig pensar jo. El viatge va durar una setmana, hi van anar les que econòmicament podien. Sí que hem fet alguna excursió al camp; una a l’Alcúdia, d’esta excursió ens demanaren una espècie de diari..., jo vaig guanyar el primer premi per un escrit ple de fantasia.
Jo tenia beca de l’Ajuntament, no ho cobria tot; per exemple, havia de comprar-me els llibres i pagar una part de la mensualitat, si no recorde malament.
Hi havia alumnes procedents de totes les classes socials; per exemple, fills de director de banc, de dentista, de farmacèutic, de carnisser, que ho era el meu pare..., de totes, i ens tractàvem molt bé entre nosaltres.
Anàvem a estudiar unes amigues a casa de les altres..., i ens quedàvem tota la nit. Podíem ajuntar-nos quatre o cinc en una casa, per exemple, en la de Maria Luisa Bouvard i..., menys estudiar, de tot (riu). Bé, també estudiàvem. Recorde que comentàvem que hi havia unes pastilles, Simpatina, que si les prenies t’espavilaves. Un dia vaig aplegar-me a la farmàcia de Serrano i en vaig demanar... Em contestaren que em prenguera un café, segur que dirien: «La manyaca esta on va prenent pastilles» (riu).
Jugàvem al tello, la pilota, un joc que ens inventàrem que s’anomenava el tres, la corda..., jocs innocents. En el Col·legi teníem una revista, no en recorde el nom, la companya de nom Covadonga hi escrivia molt.
Llevat del moment dels exàmens, jo ho vaig passar molt bé en el Col·legi... Excel·lent, seria el qualificatiu del meu balanç. També recorde haver passat molt de fred en l’edifici del Col·legi, bé jo acuse molt el fred.
De sempre jo volia ser mestra. En cinqué curs jo i una amiga, Manola Pascual, que estava un curs més avançada, vam anar a Alacant i ens examinàrem d’ingrés en la Normal, pensava fer per lliure els cursos. Però, jo tenia un oncle que era practicant, Vicente Baeza. Posaren el sanatori de l’Assumpció..., per on està ara el centre de salut de Sant Fermí. Quan jo estava en cinqué, i durant l’estiu, el meu oncle em digué si podia anar els
316