Page 314 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
una professora, perquè em va veure ballar. L’obra es va representar en el Gran Teatre, i va tindre molt d’èxit. Puc dir el nom dels que eixien? La protagonista era Pepita Mas, que va morir fa poc; el protagonista va ser Pepe Pérez, després estava Manolo Guillén, que era l’advocat, i dos ties de la protagonista representades per Asunción Agulló Vives i jo... Nosaltres dos representàvem persones molt antiquades a qui no li semblava bé la relació de Julieta i Romeo. També vaig eixir en un sainet que es deia Las aceitunas de Miguel de Cervantes, on es contava que hi havia u que plantava una olivera i del que obtindria es faria una casa..., com el conte de La lechera. Donya María Teresa era la professora que ens engrescava en tot això, sobretot ella, i es creava una bona relació. Després d’una representació, ens convidaren a una casa de camp.
Entre les alumnes recorde una bona relació. Tinc bon record. Després, entre xiques i xics... Una volta un professor, don Julián Andúgar, que en veure’ns entrar atropellats a l’aula i ocupar els bancs: un xic aquí, al costat una xica... Ens digué: «¡Esto parece América, parece mentira que os tengáis tanta confianza!». Nosaltres no miràvem qui parava amb qui, ho féiem amb tota la naturalitat i innocència del món, nosaltres pensàvem: «Però, què diu este home?», era innocència pura. Tindríem uns quinze o setze anys..., ara estan més despertes. Això que vaig a dir no sé si ho hauria de dir, però..., crec que té relació amb la innocència de què parlava: don Julián, que era un poc coix, era poeta, per aquella època hi va haver unes inundacions1 a Múrcia i escrigué una poesia en què parlava d’una vaca que morí en les inundacions. Va parlar de la vaca i alguna cosa del sexe, nosaltres escoltàvem el professor recitar callats, però quan acabà esclatàrem a riure. El professor ens digué..., en fi que érem unes endarrerides; clar per a nosaltres tot allò del sexe era una cosa nova. Es va enfadar amb nosaltres.
De l’edifici on cursàrem els primers anys del batxillerat, les xiques soles, ocupàvem només la primera planta, com he dit. Tenia una planta gran, molt gran; després hi havia un pati central i moltes aules..., no sé si era la casa d’un comte, d’una persona normal no podia ser; hi havia també una cuina, roïna però una cuina. Una aula tenia els mapes.
De l’edifici del costat de Santa Maria, recorde que baix tenia un pati i totes les aules estaven en la planta de dalt. El pati era molt gran, hi jugaven al futbol... Una volta, mentre jugaven els xics a futbol, nosaltres passàrem pel mig per a arribar als lavabos que estaven en la paret del fons. La directora que ens va veure travessar ens digué: «No tenéis pudor, los chicos jugando y
1. El Segura: El 1946 va ocórrer la «Riuada de divendres sant»; al setembre de 1947 i a l’octubre de 1947 ocorregueren sengles inundacions; finalment, al febrer de 1949 s’enregistrà una riuada.
314