Page 312 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
En el Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora vaig estudiar els set cursos del batxillerat, després vaig fer l’examen d’Estat a la Universitat de Múrcia. Jo no era una empollona ni res: algun excel·lent, un notable..., no era de les sabudes, encara que ho aprovava tot, era de les d’enmig. Vaig aprovar a la primera l’examen d’Estat. Del grup de xiques que anàrem d’Elx i férem l’examen al mateix temps aprovàrem totes, excepte una xica. El dia ans marxàrem a Múrcia i estiguérem hostatjades en un col·legi de monges, les mares, preocupades per saber el resultat de l’examen d’Estat, s’havien reunit a les nou de la nit en les oficines de Riegos de Levante, que tenien telèfon; a esta hora les monges ja ens tenien tancades en l’habitació, i la monja que es posà al telèfon informà les mares que havien aprovat totes excepte una que era morena. La mare de Sofia Ruiz, la meua companya, es posà contenta ja que la seua filla era molt rosa. Al dia següent es va descobrir que la monja s’havia confós: la suspesa era Sofia... Anècdotes. Crec que de l’examen d’Estat només ens examinàrem nou alumnes.
En el Col·legi ens preparàvem per a l’examen d’Estat, ens passàvem quatre o cinc mesos repassant des de primer curs del batxillerat, tot el que havíem donat, totes les assignatures..., era molt pesat. Els professors que ens examinaven eren de la universitat, en el tribunal estava el degà don Luciano de la Calzada, no se m’oblidarà; un professor era d’Història, altre de Matemàtiques, de Filosofia..., de Religió també. L’assignatura que pitjor portava era la de Matemàtiques, però em vaig salvar; la Filosofia, la Història..., eren les que més m’agradaven. Quan em digueren que isquera a la pissarra a resoldre un problema, davant de mi havia eixit Pepe Belso i estava parat amb el problema que l’havien posat i no avançava, a ell li preguntaren quant li quedava i decidiren dir-me a mi que marxara, sense contestar res de matemàtiques. Gràcies a déu, em vaig salvar pel company. L’examen era oral, llevat de les preguntes que contestaven en la pissarra. L’examen a Múrcia era més fàcil que a València i el que va fer el Col·legi és sol·licitar la Universitat de Múrcia, al·legant que estava més prop.
Vaig tindre de companyes, entre d’altres, a Pepita Saura, Margarita Martínez Torregrosa..., que va morir, Sofia Ruiz, Mercedes Torres, son pare era dentista i ella es casaria amb Jacinto, el propietari de la tenda El Cisne; Amparo Albentosa, Teresa Pomares, que es faria farmacèutica, María Luisa Bouvard, son pare era el president de Riegos de Levante i ella es faria periodista, Angelina Verduzco, que s’ho deixà crec que en quart curs, era una alumna de les que suspenia, però mira com són les coses, es féu empresària i té un negoci molt important d’estètica; Covadonga Vidal, Carmen García, María Ramón, Paquita Villalobos, Josefina Latour..., i de companys de grup
312