Page 313 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Josefa Romero Baeza
durant els estudis de batxillerat a Luis Brotons, Pepe Belso, Paco, que va ser nóvio meu (riu).
Els quatre primers cursos del batxillerat estiguérem separats els xics de les xiques. Nosaltres estàvem en l’edifici que hi havia en el mercat..., era un casalot molt antic, amb uns salons molt grans. En la planta baixa estava hisenda, a on treballava un home molt alt, tant que li dèiem: «Pantalones» (riu). Quan eixíem de les aules del primer pis al carrer, havíem de fer-ho per les escales que passaven per la planta baixa i quasi sempre ho féiem cridant i jugant, «Pantalones» s’alçava i ens cridava, a nosaltres ens espantava i ell..., es pixava de riure. Els xics estaven en el local oficial, al costat de Santa Maria, on està ara la Mútua. Els tres últims cursos ja estiguérem junts xics i xiques en este local. En primer seríem unes quinze o setze xiques i arribàrem nou o deu a l’últim curs. Unes xiques s’ho deixaven, potser perquè es cansaven. Entre xics i xiques, en l’últim any, no en seríem més de vint.
Les classes que més m’han agradat han sigut les d’Història i les de Filosofia..., les Matemàtiques no m’han agradat mai (riu). He tingut professors molt bons. Donya María Teresa Vega, la professora d’Història m’encantava, ens ensenyava de meravella, tenia geni i es dirigia a nosaltres a crits moltes voltes, però ens volia molt..., li déiem «la Cono» perquè tenia muscles molt amples i anques estretes. També estava donya Carmen Sainz, «la Coja» perquè era un poc coixa, que era la directora i la professora de Llatí. Donya Carmen era molt fina, i moltes voltes ens deia: «Sois unas bestias, sois unas burras», això sí, dit molt finament (riu). M’encantava don José Oliver, el professor de Ciències, que era farmacèutic... L’altre dia em vaig trobar la seua filla i li ho vaig dir: «Me encantaban las clases de tu padre». Hi havia un altre professor..., don Joaquín, de Ciències, que era molt així... (Fina plega els braços i els apega al seu pit al mateix temps que dobla el coll cap avant, s’encongeix); entre els alumnes estava Juanita Bravo, que era francesa. Sempre que eixia don Joaquín a la pissarra, arrugat, Juanita, d’amagat deia «Bomba, Tàpena», una i una altra volta. A mi em donava pena. També teníem de professor a don Luis Chorro, ens donà Història i a don Álvaro Garrido en Ciències i en Dibuix, que també era professor de les Graduades. Don Balbino, que té un fill que és metge, ens donà Matemàtiques i donya Carmen, a qui anomenàvem «la Sussa», no sé per què, ens donava Francés, quan estàvem en tercer o quart curs va marxar. De tots els professors, crec que el que feia les classes més avorrides va ser, potser, don Joaquín.
La relació professor-alumne crec que era molt bona. En una obra que vam representar, Julieta y Romeo de José María Pemán, vaig ser escollida per
313