Page 40 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Després afegirem altres característiques de la casa, aportades per diversos arquitectes d’Elx que, per motius diferents, hagueren de fer informes de la construcció. Aquesta casa fou comprada14 al juny de 1936 per la Mutualidad Patronal Ilicitana a Mercedes Vicent de Haro, viuda de José María Bonmatí Verdú,15 i aquesta alhora l’havia obtinguda d’Antonio Hernández Pérez el 1934 en concepte de pagament d’un crèdit hipotecari no atés. En conseqüència, la direcció del Col·legi, mentre durà la seua activitat, es relacionà amb els representats legals de la Mutualidad Patronal Ilicitana.
El conjunt arquitectònic sembla que presentava moltes deficiències. Ja als inicis del 1943, el representant de la Mutualidad sol·licità permís a l’Ajuntament per a fer obres de «saneamiento interior consistentes en picados y enlucidos»16 i quatre anys després, Diego Ferrández Ripoll, en representació de la mateixa entitat, va tornar a adreçar-se al consistori per exposar que «se encuentra en inminente peligro de ruina, una pared del patio mediera con la casa no 12 de la calle Palacio» i, en conseqüència, sol·licitava «derribar las partes que amenazan ruina y consolidar dicha pared».17
A principi dels anys cinquanta, la Mutualidad Patronal Ilicitana inicià un procediment que durà fins a l’inici de la dècada següent: sol·licità de l’Ajuntament que declarara en ruïna l’edifici i que, per tant, n’autoritzara l’enderroc. El primer escrit del qual tenim constància data de 1952,18 i va acompanyat d’un informe favorable a l’enderroc de l’arquitecte municipal Santiago Pérez Aracil; aquest adverteix d’un «evidente peligro de ruina inminente», i per això conclou que «estimo que ofrece peligro la habitabilidad en las citadas dependencias [...] deberá procederse a la demolición total». La sol·licitud de demolició de la casa és enviada a la directora del Col·legi perquè hi presente al·legacions si cal. Carmen Sainz, en presentà, d’al·legacions. Va acompanyar aquestes d’un informe de l’arquitecte Antonio Serrano Peral. En aquest s’afirma que ha fet un reconeixement de l’edifici i que «en general podemos afirmar que el edificio, dentro de su antigüedad por la buena calidad y escuadria de las maderas, forjados y techos, se encuentra en buen estado de conservación».
En l’informe d’Antonio Serrano es fa una descripció de l’edifici, que afegim a continuació per a completar la que hem donat més amunt de la
14. Vegeu la còpia del contracte notarial en el lligall 730, núm. 16, AHME. 15. http://www.rafaelpoveda.com/mercedes_vicent_de_haro.htm
16. Lligall 197, núm. 34, AHME.
17. Lligall 276, núm. 101, AHME.
18. Lligall 369, núm. 96, AHME. En l’escrit es fa constar que en l’edifici hi ha també un espai ocupat per la «Junta Nacional Restauradora del Ministerio (sic) de Elche y Sus Templos».
40