Page 42 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
ofrece inminente peligro para su habitabilidad»19 i, per tant, sol·licitava la declaració de «ruina inminente del citado inmueble». Ara és Tomás Martínez Blasco l’arquitecte que certifica que «el edificio se halla mal conservado apreciándose señales de ruina por medio de grietas en los muros, desplomes de cargaderos, bovedillas de forjado parcialmente hundidas, pisos combados por haber flechado la viguería, etc., etc.». Una vegada també, la directora presenta al·legacions que fa acompanyar d’un informe tècnic firmat per Antonio Serrano, que resulta ser quasi còpia de l’anterior, el de 1952, i en el qual conclou que l’edifici «se encuentra en relativo buen estado».20 L’arquitecte municipal, Santiago Pérez, rep el requeriment de l’Ajuntament perquè inspeccione l’edifici i emeta un informe. L’avaluació sobre l’estat de la construcció no s’aparta de la que havia fet abans: «Se aprecian en el mismo señales de ruina que se manifiestan en general en todo el edificio»; i aclareix que la reparació seria molt superior al 50% del valor de l’edifici. La novetat d’aquest informe rau en el fet que recorda que ara «el edificio está sujeto a expropiación por en sus dos fachadas por la Reforma del sector de Traspalacio». Al final, el 5 de juny de 1961, a l’Ajuntament es redacta la proposta de resolució que estima la petició del propietari de l’immoble i que és procedent «declarar en ruina la casa no 3 de la calle D. José Revenga».
Però, com veurem en altres capítols, el Col·legi l’Assumpció ja havia iniciat la decadència uns anys abans. La declaració en ruïna de l’edifici que el representava tan sols va ser un problema més, que contribuí a accelerar el tancament definitiu.
L’edifici del carrer José Revenga, a tocar amb Santa Maria, no s’ensorrà amb alumnes dins, però de l’informe dels arquitectes es desprén que presentava, des dels inicis, moltes deficiències.
L’altre edifici important per al Col·legi va ser el de les xiques. Del 1942 al 1951, estigueren escolaritzades a la casa del duc de Béjar, en el número 19 de la plaça de Menéndez Pelayo. El mateix lloc on abans de la República havien estat les aules del col·legi Ave-María i Col·legi Politècnic Il·licità. La directora, Carmen Sainz, descriu així aquest espai de manera succinta en una memòria del curs 1945-4621
El local femenino está instalado en el primer piso de un edificio cuya planta baja ocupa el Registro de la Propiedad; tienen entrada común por un amplio portal y el Colegio su escalera independiente, cuyo arranque queda aislado del portal por una puerta. Consta de cinco aulas, un gran salón de 98 metros cuadrados, un cuarto
19. Lligall 730, núm. 16, AHME.
20. Aquest informe està signat amb data 25 de gener de 1960, lligall 730, núm. 16, AHME. 21. EM, 220/6, AHUV.
42