Page 94 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
alguns estudis, només l’1% diu que té estudis tècnics o superiors, mentre que, el mateix any, a Alcoi, per exemple, el 2,43% havia acabat estudis tècnics o superiors. Elx no assolia ni la mitjana de la província, que se situava en l’1,45%. Però, encara podem fer-nos una pregunta que, per sempre, quedarà sense resposta: Quin percentatge dels estudiants anteriors que cursaren estudis superiors no els haurien fet, en el cas que no haguera obert les portes el Col·legi l’Assumpció?
L’entorn, a Elx, potser, era afavoridor de la incorporació primerenca al món del treball o la realització d’estudis curts i d’aplicació immediata, com ara formació en rudiments comptables i administració d’empresa. No obstant això, en estudis professionals, tot i apropar-nos a la mitjana provincial, Elx encara hi quedava lleugerament per sota. Aquest, però, és un estudi que no s’ha fet, el de l’escàs interés per la formació acadèmica.
Les dones que, ja en minoria enfront dels xics en els últims cursos, continuaven estudis després del batxillerat superior, presentaven, a més, unes altres característiques. La primera, que tant les que completaren al final el batxillerat elemental com aquelles que finalitzaven el superior, optaven, la majoria, per fer estudis de Magisteri i, en segon lloc, que, moltes d’aquestes, tot i tindre el títol per a exercir professionalment, després de casades es dedicaven a la llar. Aquest apartat per si sol és mereixedor d’un estudi més detallat en el futur. Així i tot, si tenim en compte la quantitat de dones que estudiaren a la universitat aquests anys, es pot considerar que el percentatge d’universitàries que donà el Col·legi de l’Assumpció és significatiu.
Si ajuntem al curt nombre de ciutadans formats en estudis superiors durant les dues primeres dècades del franquisme, el fet que molts d’aquest universitaris, per raons evidents, desplegaren el seu treball professional fora de la ciutat, hi trobarem el principi de l’explicació a les escasses manifestacions culturals locals en aquest període. És clar que, el règim, amb l’animadversió a tot el que no encaixara en el nacionalcatolicisme imperant, tampoc no afavorí les expressions culturals lliures.
D’altra banda, un nucli important de llicenciats advocats i químics, entre d’altres, entraren a formar part del teixit industrial vinculat al calcer, puixant al final d’aquestes dècades, i que acabaria canviant per sempre la ciutat. Per tant, per a entendre alguns canvis a la ciutat durant la segona meitat del segle XX, cal mirar el Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora i els seus protagonistes.
94