Page 92 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)

Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
Els estudis de batxillerat han merescut el qualificatiu d’elitista fins a la dècada dels setanta del segle passat.4 Cal esperar fins a la Llei general d’educació de 1970 perquè comence «l’educació secundària per a tots».
El 1950, a Elx realitzaven estudis mitjans 215 xics i 111 xiques.5 Durant el curs 1949-50, al Col·legi l’Assumpció hi havia matriculats 134 xics i 76 xiques; la diferència, un 35,5%, correspondria a estudiants que estaven cursant estudis en centres de fora de la ciutat i d’altres que optaren per l’ensenyament lliure. Aquest any la ciutat tenia 55.877 habitants i d’aquests, 2.634 xics i 2.407 xiques tenien una edat compresa entre els nou i el catorze anys, és a dir, l’edat que correspondria a un estudiant del batxillerat elemental. En el curs que estem considerant estaven matriculats, en algun dels quatre primers anys del batxillerat, 93 xics i 61 xiques. En conseqüència, si només tenim en compte els alumnes del Col·legi, a principi de la dècada dels anys cinquanta a Elx, un 3,5% dels xics i un 2,5% de les xiques en edat de cursar el batxillerat elemental estava fent aquests estudis. Si introduïm les correccions que correspondrien d’afegir-hi l’alumnat lliure i matriculat en altres centres de fora, tindríem que el 5% del xics i el 3% de les xiques estava estudiant el batxillerat. La conclusió és òbvia, fer estudis de batxillerat en aquesta època a Elx era excepcional i un privilegi a l’abast de molt pocs joves.
En aquest curs, en tot l’Estat el 0,77% de la població estava escolaritzada en batxillerat; a Elx el percentatge era inferior, ja que representava el 0,58%.
El llistat de l’annex IV arreplega l’alumnat que cursà l’últim any del batxillerat complet, i en el pla d’estudis corresponent. S’hi indica si l’alumne continuà estudis superiors o no; la font d’informació principal per a completar aquest coneixement ha sigut la consulta a alguns del alumnes de cada grup. Cal insistir una volta més que, en aquesta època, molts del alumnes que acabaven el batxillerat elemental continuaven ampliant estudis a l’Escola Normal o cursant alguna especialitat de peritatge. Amb excepcions poc significatives, quant a nombre, tots els alumnes relacionats cursaren els anys anteriors al Col·legi l’Assumpció.
Aquest llistat ha sigut elaborat a partir de les actes que es conserven a l’Institut Jorge Juan d’Alacant. Trobem que 229 alumnes estudiaren l’últim any del batxillerat superior. La distribució entre xics i xiques és desigual. Un recompte de tot l’alumnat, fins que deixen de matricular-se les xiques en el
4. Antonio Viñao Frago, «Del bachillerato de elite a la educación secundaria para todos (España, siglo XX)», en L. Carlos Duque (coord.) La Enseñanza Secundaria y el Instituto Zorrilla. Ciento cincuenta años formando la sociedad de Castilla y León, IES Zorrilla, Valladolid, 2009, p. 32.
5. Institut Nacional d’Estadística, www.ine.es.
92