Page 90 - Col.legi l'Assumpció de Nostra Senyora d'Elx (1939-1963)
P. 90
Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora d’Elx (1939-1963)
qual no figuren les actes de PREU pot ser molt divers, i no es descarta que s’hagen perdut o canviat d’arxiu. Però, també és possible que només es fera un seguiment intern de l’alumnat del qual s’ha deixat poc rastre oficial. Igualment, podria ocórrer, si més no algun any, que, com diu un antic alumne en el testimoni oral, no s’organitzà un grup de PREU per falta d’alumnat. Notem que, segons la legislació vigent,2 els col·legis reconeguts superiors, com ho era el Col·legi l’Assumpció, «deberán tener obligatoriamente entre sus actividades el curso preuniversitario siempre que su matrícula total en los cursos quinto y sexto sea de sesenta o más alumnos ». És clar que l’Assumpció mai no arribà a tindre un nombre tan alt de matriculats en els dos últims anys del batxillerat; però, el decret esmentat afegia una excepció, «y cuando siendo treinta o más, sin llegar a sesenta, radiquen en una población cuyo censo alcance las cincuenta mil almas». En la dècada dels cinquanta, Elx havia superat aquesta població, i el Col·legi, almenys durant els cursos 1953-54, 55-56, 56-57, 57-58 i 59-60, va tindre els més de trenta alumnes requerits. Això explica que unes promocions tingueren l’oportunitat de fer el preuniversitari al Col·legi i altres no.
Entre la documentació relativa al Col·legi l’Assumpció, només en alguns casos, adjunt a les actes del curs corresponent figura un document sota la introducció «La Junta Calificadora del Curso Pre-universitario ha acordado declarar la APTITUD en este Curso Pre-universitario a los siguientes alumnos»,3 i tot seguit es feia el llistat dels alumnes, i es deia que aquests podien «pasar a realizar las Pruebas de Madurez».
Estar en aquest llistat no implica que l’alumne cursara tots els anys anteriors en el Col·legi l’Assumpció de Nostra Senyora. Tampoc no podem parlar d’èxit o fracàs acadèmic, en comparar el llistat dels alumnes que aprovaren l’ingrés, o es matricularen en primer curs, i els que arribaren a l’últim any. Alguns dels alumnes que aprovaren l’ingrés no continuaren en el Col·legi i un percentatge molt alt d’alumnes d’aquest centre s’incorporava al treball o inicià altres estudis, com ara Magisteri, després d’aprovar el batxillerat elemental. No obstant això, hem representat en la gràfica següent el nombre d’alumnes de cada curs dels set anys del batxillerat, i que l’iniciaren en 1940-41. Pensem que aquest seguiment, com qualsevol altre, mostra el despoblament d’alumnes dels últims cursos.
2. Decret 1069/1959, d’ordenació del curs preuniversitari. BOE, núm. 154, 29/06/1959, p. 9163-9166. 3. Actes del curs 1955-56, AIESJJ.
90