Page 117 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
Després del cinquè curs, l’estudiant se sotmetria a una prova de conjunt. Una primera part escrita, eliminatòria, i la segona part oral, que, entre d’altres, inclouria el següent, part escrita: composició en espanyol, una traducció del francés sense diccionari i resolució d’un problema de matemàtiques; la part oral: explicació gramatical i literària d’un text espanyol, explicació d’un tema de Geografia i un altre d’Història, de Física i Química, Matemàtiques i Cièn- cies Naturals. Al final del seté curs es farà un examen de conjunt, semblant a l’anterior quant a les parts que el formen: escrita i oral.
Però, el projecte del ministre Fernando de los Ríos, com abans el del minis- tre Elías Tormo (1930), no passarà de la condició de projecte. Continuà apli- cant-se el pla del 1932 fins la legislatura següent, governada ara per la coalició dels radicals i cedistes. La CEDA, un aliatge de partits de pensament catòlic guanyà les eleccions de novembre de 1933. Es produí un viratge ideològic i uns canvis en l’ensenyament mitjà, que es concretaren en el pla del ministre Filiberto Villalobos.43 Aquest pla entrà en vigor el curs 1934-35.
Esmentarem ara algunes característiques del pla de 1934, vigent durant la resta del període republicà. Al preàmbul, el ministre fa referència a com s’elaborà el nou pla: «Ademàs de la obligada consulta al Consejo Nacional de Cultura, se han tenido muy en cuenta las orientaciones que se señalaron en el Plan iniciado en el curso de 1932 a 1933: los proyectos de ley elevados a las Cortes Constituyentes por nuestros antecesores en el Ministerio».44 Al quadre següent figuren les assignatures i la distribució horària, i, com s’observa, es manté l’ampliació a set cursos que proposava el projecte de Fernando de los Ríos. Així mateix, s’intenta recuperar el caràcter cíclic, que es concreta en què les assignatures de Llengua Espanyola, Matemàtiques, i els Coneixements Físico-Naturals (Física, Química i Ciències Naturals) estan presents en els set cursos i la Geografia i Història en tots els cinc primers anys. S’opta pel batxi- llerat unitari: «la experiencia de la bifurcación [Ciències i Lletres] en España y Europa, no ha dado resultados muy felices para la formación cultural de la juventud»; es recupera també la divisió del batxillerat en Elemental, que corresponia als primers cursos, diferenciat de l’Universitari; es redueix al títol dels cinc primers cursos de batxillerat l’exigència per accedir a les Escoles Normals i es torna a donar entrada a la intervenció del professorat de la uni- versitat, a través de la configuració del tribunal examinador de revàlida, tot i que els exàmens es feien als instituts nacionals. Encara que el pla s’aprovà
43. GM, 30/08/1934, Núm. 242, p. 1871-1874. 44. GM, 30/08/1934, núm. 242, p. 1871-1874.
118