Page 120 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

oposició, per a proveir de places de catedràtics els instituts nacionals,47 els governs de dreta anteriors no havien fet cap convocatòria.
A partir de 1936, el Govern de la República no tindrà ocasió d’elaborar el pla amb el que pretenia canviar en profunditat totes les institucions docents, i en particular l’ensenyament mitjà, «en consonancia con las orientaciones de cultura popular».48 No obstant, inspirant-se en aquests principis, aplicarà reformes transitòries que s’adeqüen a l’estat de guerra que viu el país. La pri- mera modificació fa referència a l’ingrés als instituts de segona ensenyança: podran accedir-hi els estudiants que tinguen aprovat l’examen d’ingrés i els alumnes «mejor dotados» de les Escoles públiques o d’organitzacions políti- ques o sindicals «defensores de la República». Aquests últims seran sotmesos a una prova de capacitat, davant de dos mestres i un professor d’ensenyament mitjà. El decret establia també que tots els alumnes que volgueren ingressar a l’institut, havien d’aportar acreditació que «sus padres son personas afectas al Régimen». A continuació, després d’ingressar en el centre, el professorat, tenint en compte els coneixements de l’alumne i el grau de desenvolupament intel·lectual, li assignaria el curs per on havia de començar. Posteriorment es tornà a legislar sobre l’ingrés en els instituts, i continuà aquesta doble opció: examen a l’institut davant d’un tribunal de dos professors i un mestre o a l’escola, examinat en aquest cas per dos mestres i un professor d’institut. En qualsevol cas es manté l’exigència que a la sol·licitud d’ingrés l’han d’acom- panyar «los avales antifascistas que se exigen a los alumnos de todos los Cen- tros de Enseñanza del Estado».49
6. L’alumnat
47. GM, 05/06/1936, núm. 157, 2061-2062. 48. GM, 11/10/1936, núm. 285, p. 291.
49. GR, 26/05/1938, núm. 146, p. 1044.
121