Page 122 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

años, divididos cada uno de ellos en dos cursos semestrales.»50 Un any després s’introdueix una variant, el «Bachillerato intensivo»,51 que podia implantar-se en qualsevol Institut Nacional de Segona Ensenyança «donde este Ministe- rio lo estime oportuno». La durada d’aquest batxillerat és de cinc semestres, el primer serà de preparació i la resta d’ensenyament intensiu. Aquest últim ensenyament serà semblant al segon cicle de batxillerat en vigor; el primer semestre tractarà les qüestions «más importantes de las que constituye el pri- mer ciclo del Bachillerato». El Govern de la República creà quatre instituts obrers, dels quals el de València fou el primer52 (1936) i és l’únic que funcionà durant tres semestres complets, així, doncs, cap promoció del «Bachillerato Abreviado» aconseguí el títol de batxiller. Quant a Elx recordem que, el 1936, l’Institut de Segona Ensenyança començà a gestionar la Universitat Popular, per a la formació de treballadors i treballadores.53
En resum, mentre existí l’Institut d’Elx es promulgaren diversos plans, o reformes de plans anteriors, per al batxillerat; s’alternaren orientacions ide- ològiques de malavingut signe i se succeïren dotze54 ministres en Instrucció Pública i Belles Arts, d’on depenia i, finalment, es visqué la Guerra Civil des de la rereguarda. Sospitem que al professorat no li resultà en absolut fàcil or- ganitzar el centre i ensenyar sota aquestes condicions tan canviants.
El balanç, però, és que res no arribà a consolidar-se i, per tant, tenir conse- qüències transformadores a la societat. Les circumstàncies no ho permeteren. El bàndol rebel avançava ocupant territori i dictant lleis, el 20 de setembre de 1938, es feia pública la llei per a «Las enseñanzas del Bachillerato»,55 que no tractem perquè no afectaria l’Institut de Segona Ensenyança d’Elx.
50. GR, 23/11/1936, núm 328, p. 769. En GR, 4/12/1936, núm. 339, p. 874-875, es pot consultar un quadre amb les assignatures i distribució horària del «Bachillerato abreviado para obreros».
51. GR, 31/10/1937, núm 304, p. 400-401.
52. Per ampliar la informació d’aquest centre veure José M. Fernández Soria, El Instituto para obreros de
València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València, 1987.
53. El diumenge 17/05/1936 s’inaugurà a l’institut la Universitat Popular, creada per la FUE. El Obrero,
26-04-1936, ref. PH/135, BPME.
54. José M. Cuenca, Soledad Miranda, Sociología de los Ministros de la Segunda República, http://www.
cepc.es/rap/Publicaciones/Revistas/3/REPNE_071_060.pdf, p. 86. 55. BOE, 23/11/1938, núm. 85, p. 1385-1395.
123
6. L’alumnat