Page 128 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

6. L’alumnat
vint.66 Aquests números poden suggerir-nos el pes de la presència d’estudiants provinents de famílies menys afavorides. Els cursos següents, els percentatges van a ser semblants i, a partir del curs 1935/36 no hem trobat dades de matrí- cula gratuïta.67
6.4. Els llibres de text
L’ús o no del llibre de text a les aules era objecte de debat. Aleshores, com ara, ha sigut una prova fonamental que evidencia la metodologia emprada pel docent i, sovint, instrument per assolir objectius que resten allunyats de l’en- senyament. Al poc de crear-se el Ministeri d’Instrucció Públicai Belles Arts es dicten normes sobre el llibre de text: «El Profesor o Catedrático no podrá señalar un determinado libro para la enseñanza de sus alumnos, los cuales son libres para estudiar por el que mejor les convenga».68 El 1926, el ministre d’Instrucció, a més d’implantar el batxillerat que ja hem esmentat, decretà el llibre únic. És a dir, el Ministeri anunciava un concurs públic al que podien concórrer catedràtics amb els manuscrits de les diferents disciplines. A partir d’aleshores, el text escollit esdevenia el llibre oficial per a tots els centres, únic.
Uns anys abans de l’esdeveniment de la Segona República, el director de l’Institut Escola de Madrid, Martín Navarro, publica diverses col·laboracions al diari Imparcial sobre els problemes de la segona ensenyança, no passa per alt la qüestió del llibre de text,
A estos dos graves obstáculos [los profesores no trabajan tanto tiempo ni con la intensidad que sus similares del extranjero] es preciso añadir un tercero, el predominio del libro de texto, sobre el cual se apoya la enseñanza memorís- tica y abstracta. Bien es verdad que el uso exclusivo de esta herramienta docen- te no es el peor de los males, pues «el libro de texto, tal como lo entendemos en España, representa un interés económico para gran parte del profesorado,
66. Acta municipal 22/04/1932, Ref. A/231, AHME.
67. Veure les beques als pressupostos de l’Ajuntament d’Elx, Sig. L/69, L/70, L/66, L/58, L/1899 i L/49,
dels anys 1930 fins el 1935, BPME. 68. Reial decret del 10 de maig de 1901.
129