Page 129 - Institut Nacional Segona Ensenyança (1931-1939)

Institut Nacional de Segona Ensenyança d’Elx (1931-1939)
interés que con frecuencia es contrario y a las veces incompatible con el ver- dadero de la enseñanza».69 70
El primer curs de batxillerat de la República, 1931/32, no se suprimí com- pletament el llibre de text, però és matisà la recomanació.71 Abans de finalitzar setembre, el professorat havia de presentar en claustre un programa de la seua assignatura, indicant-hi el llibre o llibres que aconsellaven. Aquesta fou la primera mesura contra el llibre únic.
Durant els inicis de la República, s’intentaren aplicar els criteris que, sobre l’ús del llibre de text, eixien de la Institució Lliure d’Ensenyança. La recoma- nació o no del llibre únic, com els plans del batxillerat on es desplegaven les assignatures i les metodologies a aplicar, estaven sotmesos al mateix vaivé que aquestes. És a l’inici del curs de 1932-33, quan s’implantà de manera ex- perimental el primer curs del nou batxillerat, quan el Ministeri ordenà,
Prevengo [...] a los Institutos nacionales [...] a los Colegios subvencionados [...] y al Profesorado en general, que se abstengan de proponer, con carácter definitivo, libros ni métodos para las enseñanzas del primer año del nuevo Ba- chillerato, sin autorización concreta de la Subsecretaria. El uso de cuadernos de papel corriente, del material de enseñanza de los Institutos y Colegios, las excursiones y visitas recomendadas, subsistirán con ventaja a los libros hechos para el Bachillerato.72
Fer obligatori o no el llibre de text constituirà un element més per eviden- ciar la col·lisió entre les dues maneres ben diferenciades d’entendre l’educació i, en definitiva, la missió de l’escola a la societat. En portes de proclamar-se la Segona República, Herminio Almendros ho dirà així,73 «suprimid el libro de texto y habréis suprimido planes, procedimientos, métodos, ideales de la escuela tradicional [...] La tirania del libro de texto es incompatible con el auténtico progreso de la escuela pública».
69. Citat per A. Molero, op.cit, 1977, p. 102-103.
70. A tall d’anècdota, Tomás Martínez Blasco, antic alumne de l’Institut de Segona Ensenyança d’Elx, ma-
nifesta que el record més clar que té de la breu estada de Rafael Reyes a la ciutat es redueix a l’interés
que esmerçà el professor de francés en la venda del seu diccionari.
71. GM, 9/09/1931, núm. 252, p. 1734-1735.
72. GM, 27/09/1932, núm. 271, p. 2216.
73. Ivon Turín, La educación y la escuela en España de 1874 a 1902, Aguilar, Madrid, 1967, p. 202, citat
en Milagros Fernández Poza, «El debate educativo de finales del ochocientos y el Congreso Pedagógico Hispano- Portugués-Americano», Cuadernos de Historia Contemporánea, 2007, p. 71-82.
130